Resultats de la cerca

Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…

És evident que Felip Muller no era català, però no en coneixem el lloc d’origen, tot i que el nom és inequívocament germànic Els seus successors donaran l’any 1830 com el de l’inici de les seves activitats a Catalunya A la Guia de Barcelona del 1942, que és la primera publicada que inclou una relació de les distintes activitats econòmiques de la ciutat, Felip Muller té un apartat propi en què està sol “romanero o constructor de pesos y balanzas” La romana és una balança rudimentària portàtil, de ferro forjat que, com el seu nom indica fou una aportació dels romans Factura de Roca…

La idea de construir idiomes artificials d’ús universal es configurà plenament en temps de la Illustració, i es difongué al segle XIX, parallelament a les revolucions liberals S’elaboraren més de 200 idiomes artificials, els autors dels quals pertanyien, en general, a les nacions cultes del centre i del nord d’Europa, amb llengua pròpia i de petites dimensions Des dels Països Catalans, per camins ben diversos, es feren algunes contribucions interessants per a combatre la maledicció bíblica de la Torre de Babel, tan singulars, que la primera es publicà a la Xina, a Macau i a París la segona, a…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…

“ Los catalanes son industriosos por naturaleza y por necesidad Queda demostrado que su suelo en un año común apenas produce la mitad de los comestibles necesarios para la manutención de sus habitantes luego todo lo que falta han de ganarlo con su aplicación en la industria y comercio y de ahi viene que toda la provincia es industriosa No se ve caserío, aldea, ni pueblo sin algun ramo de industria, ni salto de agua en ningún rio ni arroyo que no dé movimiento á alguna máquina ó ingenio y su industria se estiende á toda clase de manufacturas“ De la “Relación de los pueblos de que…

Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d…

La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a Catalunya És…

Acció de la Manufacturera de Cotó La Manufacturera de Cotó serà la successora de Canals, Pàmies, Huguet i Companyia, que s’havia fusionat abans amb la Sociedad Reusense, la primera empresa de la ciutat que incorporarà la força de vapor per a moure les seves màquines L’accionariat de La Manufacturera integrava personalitats reusenques i barcelonines A Reus hi havia ja una important indústria cotonera L’any 1850 hi havia a Reus una considerable indústria cotonera La més important era l’empresa de Macià Vila, Prat i Companyia, la futura Fabril Cotonera La seguia a una certa distància Canals,…

Les primeres fàbriques catalanes i hispàniques de ciment artificial foren la Portland Cuba 1895, dirigida per Juli Sunyer, químic, i localitzada al carrer Zanja Real de l’Havana la Butsems & Fradera 1896, situada al Garraf, a Vallcarca, i la Tudela Veguín 1898, dels Masaveu –originaris de Castellar del Vallès–, a 35 km de Gijón La primera gran fàbrica amb forns giratoris la segona a Europa fou la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland 1901, dels Güell, els Ferrer-Vidal i els Bertran, localitzada al Clot del Moro, a prop de la Pobla de Lillet Fou construïda a partir d’un projecte de…

El Banco Franco-Español va ser una entitat financera constituïda a Madrid el 1906 amb un capital de 20 milions de francs francesos El capital era bàsicament francès, però el consell d’administració era ocupat per francesos i espanyols Com dirà una revista econòmica sobran en el consejo abogados y políticos y faltan hombres de negocios “Revista de Economía y Hacienda”, 1906, pàg 698 Acció de La Unió Vidriera d’Espanya, 1908 El banc tenia un caràcter de banc de negocis Es proposava patrocinar i promoure afers industrials i miners El capital francès del banc estava estretament lligat amb la…