Resultats de la cerca

Notícia sobre el coure Un dels jaciments més importants de coure del món és el de Rio Tinto, a la província de Huelva Va ser explotat pel govern espanyol fins que el 1873 es vengué a una empresa britànica, la Rio Tinto Co Ld Abans d'aquesta data l'explotació era reduïda A mitjan segle Espanya importava d'Anglaterra i de França, principalment, quasi tota la planxa de coure que utilitzaven les seves indústries Catalunya tenia nombroses bosses de mineral de coure Però la seva producció era mínima, analitzada des d'un punt de vista industrial El coure i els seus aliatges tenien nombroses…

Lletra de canvi de Francesc Forgas, 1884 L’empresa surera es creà a Begur el 1790, segons afirmava la mateixa família Però l’impuls li arribà de Francesc Forgas i Elias, nascut al mateix Begur el 1824 Era un comerciant de corall, que vendrà també taps de suro i que aviat es concentrà en la fabricació de taps destinats a l’exportació En collaboració amb Esteve Roura, de Calonge, el 1870 obrirà una oficina a Londres, mercat tradicional dels tapers catalans També conjuntament amb Roura, comprà grans extensions de terreny a la província de Cadis, cobertes d’alzines sureres, que li asseguraven la…

Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color la ceràmica,…

Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…

Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es…

Manuel Pereña, quatre bancs i Francesc Cambó Manuel Pereña i Salvatella era un català establert a Brusselles, interessat en el negoci surer Fou el creador i el principal accionista de la Compagnie Commerciale et Industrielle du Liège CIL, que farà una tasca d’integració d’una gran quantitat d’empreses sureres europees aprofitant la situació de crisi del sector El 1929, Manuel Pereña projectà crear a Madrid La Industrial Corchera Ibérica SA, amb un capital de 15 milions de pessetes, aportant les filials de CIL a Espanya Entre aquestes empreses n’hi havia tres de catalanes La Suberina, SA i La…

Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…

L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…

Francesc Lacambra i Pujadas Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya La Farga d’Ordeig L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze El succeirà, a la seva mort 1824, el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a llauner en una guia del 1849 A…

La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918 La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan Lligé i Pagès— L’empresa…