El gènere de punt

Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt. La indústria moderna del gènere de punt és tardana. No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries.

El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.

Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils paral·lels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també paral·lels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils paral·lels que es lliguen entre ells. En els teixits ordinaris, els fils estan tensos, mentre que en el gènere de punt els fils descriuen esses, les malles, que donen l’elasticitat al gènere.

El gènere de punt per recollida o trama es forma per les bagues d’un sol fil transversal. L’element fonamental és l’agulla de llengüeta o de ganxo.

Paper comercial de Vda. de Pere Ventosa, 1898.

Les labors de ganxet formen part de la societat catalana des de sempre i els gremis de calceters, que feien mitges i mitjons, foren creats durant el segle XV.

La indústria moderna del gènere de punt és tardana amb relació al que foren les de teixits plans o ordinaris. Per indústria moderna entenem aquella que utilitza elements mecànics i metàl·lics per produir, sota el sistema de fàbrica en el qual les màquines i els treballadors són en un mateix taller.

Els primers telers quadrats o de collida, fets de fusta, són del segle XVIII. Després vingueren màquines de teixits de punt per ordit, en les quals uns fils longitudinals s’enllacen lateralment i simultàniament amb d’altres. Però no va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les màquines autèntiques i, per tant, les primeres indústries en el sentit esmentat. La primera màquina rectilínia inventada per William Cotton és del 1878. I l’invent de l’agulla de llengüeta, creada per l’anglès Towsend, és del 1848. Després arribaren les malloses —telers circulars amb agulla de bec—, les estàndard —circulars, però automàtiques—, les tricotoses circulars, etc.

El gènere de punt és només tissatge, un sistema de teixir. Els industrials s’han de proveir de fil i aquest pot ser fet de qualsevol de les fibres conegudes, però reduïdes, de fet, al cotó, la seda i la llana.

Mataró, la capital del gènere de punt

Anunci de la fàbrica de gèneres de punt de Josep Cabot, a Mataró. El Mercurio, 1916.

Al començament del segle XIX, Mataró era una ciutat activa, amb un comerç molt desenvolupat i una sèrie d’establiments industrials o pre-industrials que li donaven suport. Era la capital d’una comarca amb una llarga tradició marinera, que produïa per vendre, bé als mercats propers i interiors, bé a les colònies americanes.

Mataró tenia aleshores un important grup de mitgers, fabricants de mitges de seda o cotó. La tradició sedera i llanera també hi eren presents, com també el cotó, que anirà agafant gruix a mesura que avança el segle. No oblidem, tampoc, que la capital del Maresme era el centre d’un treball artesà, el de les blondes, realitzat per uns quants centenars de dones de la comarca —les puntaires— que acostumaven a treballar per compte d’empresaris barcelonins, de Mataró, d’Arenys o de Calella.

L’any 1848, arribà a Mataró el que era el primer ferrocarril de l’estat. És un fet que destaca la importància econòmica d’aquests 25 quilòmetres que la separen de Barcelona. No oblidem que serà també el primer tram d’autopista que es construirà a la segona meitat del segle XX. El ferrocarril havia de comportar una empenta per a les iniciatives industrials a Mataró i comarca.

La indústria cotonera, que utilitzava el vapor, serà la capdavantera fins a les acaballes del segle XIX. Els grans industrials són cotoners, que filen, teixeixen i blanquegen. Però en el darrer quart del segle sorgeix una indústria del gènere de punt, que des d’un volum força modest agafarà una forta embranzida fins a substituir la indústria cotonera de teixits plans.

El gènere de punt de Mataró utilitza sobretot el cotó en un primer moment. Després l’ampliarà a altres fibres. Això facilita les coses, ja que el procés de filatura es manté igual, només canvia el tissatge. Hi ha tota una experiència i unes màquines que es poden aprofitar. La tendència amb el temps serà buscar la força hidràulica per a aquestes activitats, ja que el vapor aplicat a les contínues i a les selfactines té un cost massa elevat.

Postal de començament de segle. Mataró serà la capital del gènere de punt a Catalunya. Al final del segle XIX és la primera indústria de la ciutat i substitueix la indústria cotonera ordinària.

Els fabricants de gènere de punt substituiran els mitgers, que eren artesans evolucionats. A començament de segle, Gaspar Comas, un fabricant mataroní de mitges de cotó, havia imitat Carles Ardit, l’espia de la Junta de Comerç (vegeu Carles Ardit. L'espionatge industrial) anant a França i portant amb molt de risc una màquina que permetia fer les mitges anomenades trafalgar.

A l’exposició industrial celebrada a Madrid el 1850 ja es destaca el gènere de punt de Mataró. No obstant això, el Diccionario de Madoz, publicat aleshores no en fa referència. Hem d’arribar al 1877 perquè El Mataronés, la revista que publica l’Institut Industrial, Comercial i de les Arts de la ciutat, dediqui un editorial al gènere de punt, en informar de la importància que està agafant aquesta especialització del tèxtil, amb més de vint empreses que s’hi dediquen i que ocupen una quarta part de la població activa de Mataró. Aquesta afirmació no lliga gaire amb el 6% que representa el gènere de punt, l’any 1882, pel que fa a la contribució industrial pagada (vegeu Francesc Costa a “La febre d’or a Mataró. Evolució del tèxtil a la segona meitat del segle XIX”, IV Sessió d’Estudis Mataronins. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 1988) i fa pensar que la realitat fiscal no s’ha adaptat a la realitat industrial.

Al final del segle XIX, el gènere de punt és la primera indústria de la ciutat. S’han creat algunes empreses, altres s’han reconvertit i algunes de les més antigues han experimentat un fort creixement.

Mataró serà així la capital del gènere de punt a Catalunya. També és a Mataró que sorgirà la primera empresa fabricant de màquines per a aquesta especialitat. El paper de Gustau Gnauck (vegeu el volum I, pàg. 110) és important pel que fa a la consolidació del sector a Mataró i, fins i tot, per a la seva introducció a la ciutat de Terrassa —la fàbrica de Pere Màrtir Armengol—.

El 1902, Mataró confirmava la seva força amb la creació de l’Associació de Fabricants de Gènere de Punt de Mataró, que el 1914 es denominarà Associació Patronal de Gènere de Punt.