Resultats de la cerca

Es tracta d’un producte industrial del darrer quart del segle XIX Els seus fabricants són serrallers o calderers que han mecanitzat la seva indústria Pere Màrtir Sancristòfol L’any 1881 tenia una patent d’invenció per a fabricar portes articulades de ferro i acer Tenia el despatx al carrer de Montsió, núm 8, de Barcelona Artur i Alfred Santamaría Pertanyien a una família de serrallers El seu avi, Joaquim Santamaría, començà el negoci el 1816 El 1886 presentaven les seves portes ondulades d’acer com a úniques en el mercat espanyol Tenien la fàbrica al començament del…

Suari i Canals construïren una refineria de petroli a Badalona el 1879 L’establiment era arran de mar i tenia un moll propi per a la descàrrega del petroli que arribava en llaunes o bótes El 1882 l’empresa anava a nom de Ramon Canals i Companyia El seu despatx era a Barcelona, passeig de la Duana, núm 5 Poc després passà a nom de Deutsch i Companyia Alexandre Deutsch de la Meurthe fou un dels primers importadors i refinadors de petroli a l’estat espanyol Era conegut per la seva marca, El León Establert inicialment a Madrid, tenia en el seu actiu industrial medalles d’or a l’Exposició…

Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona , 1874 L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida Era, primer, al núm 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm 23 Martin i Roviralta passaren del comerç a la industria de perfums,…

Francesc Sans i Verdaguer Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824 No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats va installar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i…

Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…

Casimir Casarramona, 1838-1913 “El Mercurio”, 1913 Optà pel vapor i pel pla de Barcelona Casimir Casarramona i Puigcercós va néixer a Vic el 4 d’octubre de 1838 i morí a Barcelona el 18 de maig de 1913 El seu germà gran, Joan, fou el que li marcà el camí, ja que havia muntat a Barcelona, el 1862, una fàbrica de teixits de cotó especialitzada en la confecció de mantes i tovalloles, que tenia el suport d’una altra fabriqueta a Monistrol de Calders Joan Casarramona presentà els seus productes a l’Exposició de Barcelona del 1860 El cotó era el producte principal, però també treballà la llana i la…

Si els Cucurny crearen la primera empresa de productes refractaris, i la més important, Òrsola, Solà i Companyia establí la que més volum tingué en la construcció de mosaics, bé hidràulics, és a dir, aquells que s’endurien amb l’aigua, bé de ciment comprimit, aplicats especialment a paviments urbans Paper comercial, 1913 Òrsola, Solà i Companyia serà l’empresa més important de construcció de mosaics, aplicats a paviments urbans J Òrsola i I Solà crearen aquesta societat el 1876 a Barcelona La seva primera adreça serà la del carrer de les Corts Catalanes, núm 187, al xamfrà de la ronda de Sant…

La colònia Palà i la colònia Valls Esteve Valls i Pascual estava establert a Vilafruns, terme de Balsareny Bages, el 1862, on tenia 2340 pues de filar, 11 cardes i 50 telers mecànics Tot mogut per la força del Llobregat Hi treballaven 85 obrers i la inversió feta era de 378000 rals —18900 duros— El 1877 es constituirà la societat Esteve Valls i Companyia, formada per ell i el seu cosí Joan Palà i Valls Aquest era advocat, resident a Barcelona i propietari del Mas Palà, al terme de Castelladral, a la vora del riu Cardener i a prop del poble de Sant Salvador de Torroella Esteve…

Sabadell ha estat un feu de la llana i dels industrials llaners No obstant això, hi ha dues excepcions Bonaventura Brutau i els seus successors, i Prat Carol i Companyia Són les dues empreses cotoneres, i quasi les úniques, que tenen el seu centre d’actuació a la ciutat del Vallès vegeu també Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter Josep Prat i Lagarriga va néixer a Solsona el 1821 en l’anomenat Molí dels Capellans Als sis anys la seva família passà a residir a Sabadell Aleshores a Sabadell el protagonisme de la llana no era tan absolut com ho fou uns anys després La primera aparició…

Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…