La colònia Palà i la colònia Valls
Esteve Valls i Pascual estava establert a Vilafruns, terme de Balsareny (Bages), el 1862, on tenia 2.340 pues de filar, 11 cardes i 50 telers mecànics. Tot mogut per la força del Llobregat. Hi treballaven 85 obrers i la inversió feta era de 378.000 rals —18.900 duros—.
El 1877 es constituirà la societat Esteve Valls i Companyia, formada per ell i el seu cosí Joan Palà i Valls. Aquest era advocat, resident a Barcelona i propietari del Mas Palà, al terme de Castelladral, a la vora del riu Cardener i a prop del poble de Sant Salvador de Torroella.
Esteve Valls aportà les màquines i el seu cosí Palà els terrenys i un salt d’aigua. L’objectiu serà construir una fàbrica de filats i teixits de cotó que disposava d’una força hidràulica de 170 cavalls. Aquest serà l’origen de la colònia Palà de Torroella, al costat de la carretera de Manresa a Solsona.
El 1885 un incendi destruí la fàbrica, però fou reconstruïda. Al final del segle vivien a la colònia, en total, 70 famílies. L’empresa tenia un despatx a Barcelona al carrer de Claris, núm. 6. Esteve Valls i Companyia es mantindrà en tot el que queda de segle.
Amb l’entrada del nou segle, però, es dissolgué la societat per discussions entre Joan Palà i Isidre Valls i Pallerola, que havia succeït el seu pare. Aquest, enginyer industrial, optà per marxar i construir una nova fàbrica-colònia un parell de quilòmetres riu avall. Serà la colònia Valls o Palà Nou. La fàbrica es troba en el terme dret del riu Cardener i terme de Sant Mateu de Bages, mentre la colònia és a l’altra vora, al terme de Navàs.
La nova fàbrica va començar a funcionar l’any 1903. Hi havia 3.200 pues de filar i 120 telers. L’acabat, el blanqueig, el tenyit i l’estampat del teixit eren realitzats per una empresa filial que es deia Valls i Mir, fundada el 1918, el mateix any que Isidre Valls i Pallerola traspassà tots els seus actius a una empresa anònima, Manufactures Valls SA. Aquesta, el 1921, absorbirà Valls i Mir.
Isidre Valls estava casat amb la germana de Domènech Taberner i Prims, de la Caixa Vilumara —entitat financera— i president de l’Espanya Industrial (1912-15).
Durant la dècada dels anys vint l’empresa arribà als 8.200 fusos, 306 telers i 310 treballadors. La colònia tenia els habitatges corresponents, escoles, capella, cafè i teatre.
El 1907 es constituïa a la colònia Valls la Germandat de Sant Esteve, destinada a cobrir la no existent assegurança de malaltia. Es creà també la Cooperativa Valls, destinada a la compra de queviures i béns de consum.
Manufactures Valls SA es creà amb un capital de cinc milions de pessetes. El despatx barceloní estarà a la Gran Via i després al carrer del Consell de Cent, núm. 320.
Després de la guerra civil de 1936-39, Manufactures Valls SA es farà càrrec de la majoria del capital de Viuda de Josep Tolrà SA, constituint un dels primers grups cotoners de Catalunya. L’empresa estava en mans de la tercera generació, formada pels germans Josep, Isidre i Domènec Valls i Taberner. Un quart germà, Ferran, fou un destacat jurista i historiador. Josep Valls i Taberner serà president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1964-66).
El 1991 Manufactures Valls SA presentà la suspensió de pagaments.