Resultats de la cerca

Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color la ceràmica,…

Joan Rull i Arnabach constituí una societat, el 1783, destinada a la fabricació d’indianes, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Pau Puget La societat es digué inicialment Anglès, Rull i Companyia i tenia un capital de 25000 lliures Ell n’era el tècnic i el director de producció La fàbrica era al carrer de Còdols núm 25, de Barcelona, entre el carrer Ample i el d’Escudellers, i el prat per a estendre les indianes a les Corts de Sarrià Indianes de L’Espanya Industrial La España Industrial, 1847-1947 Joan Rull introduí el cilindre per a l’estampació que permetia…

Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya…

Josep Ferrer i Vidal 1817-1893 Josep Ferrer Vidal Caixa de Barcelona Industrial nascut a Vilanova i la Geltrú, fou un home amb autoritat moral en la societat catalana de l’època Josep Ferrer i Vidal nasqué a Vilanova i la Geltrú Baix Penedès el 1817 Era una ciutat molt abocada al mar i al comerç marítim La primera font de riquesa al començament del segle XIX era la fabricació d’aiguardents i l’exportació de vins Les primeres indústries que es desenvoluparen foren les connectades amb aquestes activitats, com la construcció de bótes de vi i la de cèrcols de ferro El seu pare devia ser un…

Els set germans Muntadas d'Igualada Els sis socis constituents de Muntadas Germans La España Industrial 1847-1947 i les seves signatures El 1840 es constituí la societat Muntadas Germans Eren set igualadins reduïts aviat a sis per renúncia del germà gran, Pau El 1841 construïren una filatura de cotó al carrer de la Riereta de Barcelona Macià Muntadas i Font, casat amb Francesca Campeny i Vallvé, era un paraire a la ciutat d’Igualada, al començament del segle XIX Un artesà de la llana que es convertirà al cotó, seguint l’exemple de dotzenes de compatriotes seus, en comprovar els avenços…

Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…