Resultats de la cerca

L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…

El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers El 1844…

Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…

Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s’…

Tomàs Brugada i Rifà era ganxó, nascut el 1861 La família no li aportà cap patrimoni i es va haver d’espavilar sol Quan tenia vint-i-cinc anys, el 1886, fou el segon soci de G Ferrer, Brugada i Companyia, que començarà a treballar el suro a la seva població d’origen Aviat es convertirà en T Brugada i Companyia, essent-ne ell l’autèntic motor Com a empresari, la seva activitat es manifestarà en un doble sentit la creació i consolidació d’un mercat exterior i la mecanització del procés productiu El seu primer mercat serà el dels Estats Units, que Tomàs Brugada coneixia bé, ja que havia viscut…

Triadors a la fàbrica de Josep Batet, Fill, en una postal de començament de segle El primer Batet que s’establí com a surer taper va ser Benet Batet, l’any 1801 Era una de les moltes empreses petites establertes, amb 60 obrers el 1833 La segona generació va ser la de Josep Batet i Granés, el qual li donà un bon impuls La tercera generació, amb Josep Batet i Camps, fou la decisiva El tercer Batet fou també el qui es preocupà de mecanitzar les operacions de la indústria surera El 1881 serà el primer del sector a installar a casa seva la màquina de fer taps de l’industrial terrassenc Miquel…

La seu social de Montaner i Simon al carrer d’Aragó de Barcelona, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1909 L’empresa editorial de Montaner i Simon serà la més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX L’empresa editorial de Montaner i Simon va ser la més important de Catalunya i de l’estat espanyol durant la segona meitat del segle XIX Els seus fundadors foren Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, el 1868 Eren editors que treballaven amb la seva pròpia indústria d’arts gràfiques Ramon…

Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona , 1874 L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida Era, primer, al núm 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm 23 Martin i Roviralta passaren del comerç a la industria de perfums,…

La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…

Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…