Resultats de la cerca

Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…

Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…

Jordi o George St Noble era un enginyer anglès, membre de l’Institut d’Enginyers Electricistes de Londres, que s’installà a Barcelona el 1880 Un germà seu, Ernest, era el director a la capital catalana de la companyia d’assegurances sobre la vida Sun i sogre del poeta Joan Maragall, casat amb Clara Noble Noble creà la Societat Anglo-Espanyola d’Electricitat de la qual ell era Director i únic representant El seu propòsit era utilitzar els seus coneixements i les seves relacions amb fabricants britànics per a fer installacions elèctriques Les primeres de les que tinc notícia foren les de tres…

Paper comercial de la fàbrica de sederies Fàbregas Rafart Les arrels sederes de la família Fàbregas es troben en el segle XVIII i concretament a l’any 1739, quan un Fàbregas forma part del gremi de velers de Barcelona Si es pogués fer l’arbre genealògic de la família des d’aquest moment fins a mitjan segle XX comprovaríem com hi ha nombroses branques que es dediquen a la indústria o pre-indústria sedera Certament, el nom es troba repetit filadors, teixidors, fabricants de cintes Són segurament germans i parents que inicien negoci pel seu compte en aquesta dispersió d’esforços tan tradicional…

Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…

Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…

Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom de Ferran VII…

Dibuix de la fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals a la portada del catàleg Gabriel Amatller, nascut a Molins de Rei, fixà la seva residència a Barcelona el 1797 Com tots els cabalers havia de buscar-se feina i la seva va ser dedicar-se a fer xocolata manualment Va ocupar uns baixos del carrer de Manresa, núm 10, prop de Santa Maria del Mar En esclatar la guerra del Francès 1808 i amb l’ocupació de Barcelona per les tropes napoleòniques, Gabriel Amatller deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt Urgell Al final de la guerra tornà i ja havia fet prou estalvis per a…

La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…