Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
El naixement de la moderna societat de consum
Si en algun moment històric cal parlar, als Països Catalans, del naixement i la configuració del que alguns autors han anomenat la moderna societat de consum de masses, és durant els anys seixanta i setanta Tot un seguit de transformacions socials, polítiques i econòmiques es desenvoluparen o ajudaren a configurar en aquest període un model de societat de consum que es podria definir, tal com han plantejat LE Alonso i F Conde, com a molt consumista, dependent, subalterna i voraç No es pot parlar amb certesa d’una veritable societat de consum de masses moderna els anys seixanta als Països…
L’excepcionalitat permanent: Catalunya, 1835-1858
L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les bullangues…
La guerra del Francès a Mallorca
Entre el 1808 i el 1814, les illes Balears i les Pitiüses van ser dels pocs territoris metropolitans de la monarquia espanyola que no es van veure en cap moment ocupats per les tropes napoleòniques, ni convertits en escenari del conflicte armat que aquella ocupació va generar Seria un error, però, pensar que en van quedar al marge L’efervescència viscuda durant aquells anys a l’illa de Mallorca, i particularment la commoció que es va produir a Palma, en són la millor prova L’arribada de refugiats i de presoners, la vinculació de l’illa a les necessitats de sosteniment de la…
La València musulmana
La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…
Els italians a Mallorca
Les Balears gaudien d’una gran importància estratègica, perquè, en estar situades al bell mig de les rutes entre França i les seves colònies nord-africanes, podien impedir el transport de soldats colonials en cas d’una futura guerra europea El conde Rossi a Mallorca, “Prospettive”, sd Coll R Surroca / GS Des del principi de la Guerra Civil Espanyola, Mussolini va mantenir almenys un vaixell de guerra italià a Mallorca, i el seu enviat, el conde Rossi , reforçà la Falange a l’illa per tal d’assegurar la rereguarda mitjançant la por El control d’aquest sobre la Falange provocà l’animadversió de…
El Congrés Eucarístic de Barcelona
Ordenació sacerdotal a Montjuïc, C Pérez de Rozas, Barcelona, 31-5-1952 AF/AHC El 1951, com a culminació de la Santa Missió celebrada a Barcelona, el bisbe Gregorio Modrego y Casaus anuncià la designació de la ciutat com a seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el primer després de la Segona Guerra Mundial Fruit de les gestions directes de Gregorio Modrego amb Roma, aquesta designació no encisà en un primer moment el govern franquista, que l’hauria volgut celebrar a Madrid o Sevilla Tanmateix, aviat canvià la seva actitud en comprendre que el congrés era una basa propagandística…
La premsa en català: vint anys d’interinitat
Del 1959 ençà, es produïren a Catalunya uns tímids moviments cap a la revitalització cultural En el camp de la premsa, la segona etapa de la revista “Serra d’Or” fou un punt de partida essencial, ja que aquesta publicació mensual, promoguda pel monestir de Montserrat, esdevingué la primera revista catalana de qualitat i de difusió general Portada de “Ressorgiment”, núm 631, febrer del 1969, Buenos Aires Coll R Surroca / GS Tanmateix, però, en la nòmina de la premsa clandestina o comarcal el desert no era total “Ressorgiment” des de Buenos Aires, “Pont Blau”, editada a Mèxic, o “Cultura”, que…
Cronologia dels segles IV al IX. Art paleocristià
Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els francs entren…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
La incorporació a les civilitzacions mediterrànies
El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…