Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Les institucions de govern
La noció que avui tenim sobre l’administració, com a ciutadans d’un Estat constitucional, és totalment mediatitzada pels principis rectors que regeixen aquesta forma d’organització política estatal, basada, en primer lloc, en el concepte de la sobirania nacional o popular, però també en la separació de poders, en el principi de legalitat, en l’afirmació d’uns drets i d’uns deures fonamentals Des d’aquesta visual, l’administració consisteix en el conjunt de mitjans materials i personals que, de manera subordinada, auxilien el poder polític en la preparació i l’execució de les seves decisions…
Les dificultats polítiques a la baixa edat mitjana
Al final del segle XIII, fins i tot abans en algunes regions, va cessar abruptament el procés expansiu que de manera sostinguda havia afectat tot Europa durant els dos segles anteriors Era el primer símptoma de l’esgotament del sistema feudal, d’un model de desenrotllament Des d’aleshores, les grans fams i epidèmies dels segles XIV i XV van posar en evidència els desequilibris d’un sistema obsolet Era la crisi del feudalisme Es tractava d’una crisi generalitzada que afectà totes les estructures materials, socials i mentals Fams i epidèmies determinaren reajustaments dels sistemes d’explotació…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit religiós
En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…
Segle XVI: del gòtic a l’esclat del Classicisme
Tradició, hibridacions, un classicisme assumitsón estadis d’una evolució de l’arquitectura religiosa catalana que fa seus els nous llenguatges derivats de la praxi arquitectònica renaixentista de la veïna Itàlia Cort i noblesa, estaments eclesiàstics, i estaments civils patrocinaren les millors comandes d’art sacre, encarregades a mestres d’obres i tracistes de reconeguda vàlua Alhora, la nova manera s’introduí per mitjà de la plàstica, la teoria i les traces Malgrat tot, la pervivència gòtica continuà en un gran nombre d’obres que, a mesura que s’avançà en el temps, anaren fent seves…
La pintura en els primers temps del gòtic internacional
Els anys vuitanta i noranta del segle XIV conduirien a poc a poc a una profunda renovació de les formes que havien dominat el panorama artístic al llarg de la centúria Tanmateix, la transformació que es va viure en aquest final de segle i que suposà la irradiació d’un estil d’abast europeu anomenat gòtic internacional, va recolzar constantment sobre les bases pictòriques fornides en l’etapa prèvia pel món italià La conquesta de noves ficcions espacials fou sovint un dels eixos que caracteritzà les noves propostes del 1400 Els millors representants del moment interpretaren i enverinaren les…
Del Classicisme al barroc ornamental
La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…