Resultats de la cerca

Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…

Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…

La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…

Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van…

Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…

Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…

Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…

Tradicionalment, la història de l’art ha classificat l’arquitectura en religiosa i en civil, d’acord amb la seva funció específica Però dins de l’etapa gòtica, amb un art sorgit de les mateixes ciutats i de les seves característiques religioses i socials, quan es tracta d’aclarir els conceptes d’espai aplicats a un altre terme, hom troba que –sempre amb referència a les tècniques constructives– és pràcticament impossible diferenciar-los La ciutat gòtica, nascuda de la pròpia dinàmica quotidiana –que alhora és real i alhora és ideal–, plasma, cerca, busca i origina una forma d’hàbitat…