Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
El simbolisme i l’art popular
Si és difícil de diferenciar la cultura popular de la cultura pròpiament dita en un sentit genèric i universal, és evident que aquesta problemàtica és extensiva a l’art Pel que fa al cas, els diferents punts d’anàlisi adoptats solen variar, encara que dins una línia interdisciplinària els resultats no tenen per què ser discordants En efecte, veiem que, des de l’òptica de la història de l’art, l’art popular ha estat el gran absent, i això també es pot fer extensible a la perspectiva antropològica o etnológica, on es veu que l’art té molt poca cabuda, i perquè sol considerar-se com una…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit residencial
El món de la casa, l’àmbit residencial i domèstic, constitueix el principal punt de referència de tota història de les arts decoratives En ell es projecten les actituds i les formes de vida de les persones concretes que l’habiten Però, al mateix temps, la casa té un forta component social i cultural La decoració de la casa abasta preferentment el revestiment mural exterior i interior, el mobiliari dels espais privats i dels espais de representació, com també el parament de la llar la vaixella i els atuells de taula, els vidres, els llums, etc En un altre pla se situarien l’aixovar personal,…
1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural
L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…
La construcció: una gran indústria i un gran negoci
Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat de la població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció de la força de treball baixa productivitat i el subconsum La indústria de l’edificació ha participat plenament al costat dels altres sectors en el creixement…
Arquitectures emblemàtiques
Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…