Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Miquel Milà
La recerca de la puresa en la funcionalitat Miquel Milà va néixer a Barcelona l’any 1931 Cursà alguns anys la carrera d’arquitectura i la seva primera activitat professional va ser l’interiorisme, a l’estudi del seu germà, Alfons Milà, amb Federico Correa Molt aviat va realitzar alguns dissenys, i el 1958 va crear una empresa familiar, a la qual, amb l’humor que el caracteritza, va posar el nom de Tramo —de Tra bajos Mo lestos—, on va realitzar nombrosos objectes amb una consciència clara de fer disseny, que va continuar en un estudi propi Quan es va configurar a…
Pintura i pintors del segle XX
Introducció A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres , testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà Per a molts, l’escola parisenca…
Del XXV aniversari de l’ADI-FAD a la primavera del disseny català
L’anàlisi dels anys transcorreguts des del 1985 permet parlar de maduració definitiva del disseny industrial català Aquell any es van celebrar els vint-i-cinc de la creació de l’ADI-FAD, amb una convocatòria especial dels Delta dedicada a premiar els millors dissenys produïts des del 1960 Van agafar un nou impuls les diverses exposicions del disseny en altres països, moltes d’organitzades pel BCD, com Design in Catalonia, amb el patrocini de la Generalitat Una altra mostra de la importància que va aconseguir el disseny en el conjunt de la societat va ser la creació dels Premios Nacionales a…
L’art sota el primer franquisme
Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…
La moneda d’època moderna i contemporània
La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…
El Noucentisme rigorós
Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…
Sobre museus
Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
La moneda d’època medieval
El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…
La paraula i l’escrit
Una de les característiques que distingeix l’home dels animals és la capacitat per articular un llenguatge complex per comunicar-se Cada comunitat humana ha desenvolupat al llarg dels segles un codi propi, que sens dubte avui és un dels seus principals distintius respecte d’altres grups La llengua ha arribat a ser un element simbòlic tan potent que, per als pobles que lluiten per la seva autodeterminació, és el factor de reivindicació més important Les llengües, doncs, són potser el patrimoni més preuat de la Humanitat Des d’aquest punt de vista, però, no podem oblidar que gairebé diàriament…