Resultats de la cerca

La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…

Cap als anys 1435-50 podem afirmar que el llibre mimat català va deixar enrere els seus episodis més creatius i brillants En el moment de transformació que associem a les segones generacions del gòtic internacional i a l’entrada dels millors corrents pictòrics dels Països Baixos, encara val la pena d’assenyalar l’interès més que notable d’un Llibre d’hores relacionat amb el taller de Bernat Martorell Aquest llibre, que mostra l’arribada dels segons temps de l’estil, més que no pas la norma, és l’excepció Es podrien recordar també alguns colleccionistes i l’arribada de grans llibres forans,…

La imatge com a complement del text Tal com suggereix Gallego, s’haurien de completar els estudis sobre gravat analitzant els aspectes de la seva incidència social per mitjà de la informació que subministren els reglaments administratius del llibre En aquest sentit, cal remarcar el missatge comú que compartien llibre i estampa, no solament en aquells textos en què la illustració era imprescindible per a la comprensió dels continguts, sinó també en tots els altres llibres que únicament disposaven d’una estampa per a la portada o per al frontispici D’entre els primers cal fer esment, sobretot,…

Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…

Malgrat la hibridació d’influències gòtiques i renaixentistes en la pintura i l’arquitectura del cinc-cents català, l’escultura va fer seves les noves formulacions del Renaixement italià a través de les obres d’artistes forans formats en el nou llenguatge La manca de capitalitat àulica va provocar que els artífexs haguessin de treballar per a una noblesa catalana, assentada comunament a Nàpols, o per a l’Església, la qual va capitalitzar la major part de les comandes Només a les acaballes del segle un grup d’erudits, de formació humanista, reunits a l’entorn del bisbe Agustí, va potenciar un…