Resultats de la cerca

En el període 1971-76 va tenir lloc la primera maduresa del disseny català Estava marcat per la continuïtat del camí ascendent dels anys seixanta i la renovació produïda al llarg de la citada dècada, amb l’esclat del Maig del 68 i el corrent contracultural, i es va tancar amb la crisi econòmica i les primeres comprovacions de la impossibilitat d’un canvi immediat de les estructures socials i, com a conseqüència, culturals Les illusions de transformació que s’havien creat expliquen les característiques d’un esdeveniment de gran importància per al disseny català com és el Congrés de l’ICSID…

Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant el franquisme com per la voluntat actual d’associar la recerca…

El descobriment de la pintura mural romànica i els primers estudis La collecció de pintura mural romànica del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la resta de museus catalans és el resultat de tot un procés de descoberta, estudi i arrencament de les pintures que es va iniciar al començament d’aquest segle i que amb el temps va anar formant un conjunt important d’obra que avui conserven, en bona part, els nostres museus A partir del 1919, i per evitar el perill que comportava l’inici d’expatriació d’alguns conjunts, es van començar les campanyes d’arrencament que es van anar succeint fins a…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…

Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…