Resultats de la cerca

L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…

La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…

La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…

El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…

La colònia grega de Rhode va encunyar a l’inici del segle III aC una de les monedes més belles de totes les fabricades a la península Ibèrica durant l’antiguitat Es tracta d’una dracma de plata que mostra un cap femení i la llegenda grega «RODETON» a l’anvers i una rosa al revers Ambdós dissenys estan modelats amb una gran elegància i equilibri de formes El cap de la dama es representa de perfil i amb el pentinat adornat amb espigues, arracades de triple penjoll i un collaret, d’acord amb la millor tradició artística de les seques gregues, especialment la de Siracusa Aquesta…

Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…

Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O Parades et parures…

Pedro Rodríguez i Cervera va néixer a València el 7 d’abril de 1895 Quan tenia cinc anys, la família es traslladà a Barcelona Als deu anys entrà d’aprenent d’un sastre i continuà el seu aprenentatge fins al 1917, en què s’establí associat amb Maria Camacci El 1919 obrí el seu primer taller botiga independent, juntament amb la seva esposa Anna Maria Marià, al carrer del Consell de Cent, on passava les colleccions a les clientes El 1921 s’establí al carrer de Llúria i el 1924 a la casa de costura definitiva, al Passeig de Gràcia, 24 Un ball en honor d’Alfons XIII arran de la inauguració del…

Al segle XX van tenir lloc una sèrie de fets que van canviar el vestit i les formes de producció Un dels canvis més importants de la historia del vestit de dona va ocórrer a la dècada del 1920, quan la dona es va treure, sembla que definitivament, la cotilla, es va escurçar les faldilles i es va tallar els cabells, amb què trencà els tabús del vestit mantinguts durant segles En la dècada del 1960, la dona va arribar a mostrar no només les cames sinó també les cuixes, i va eliminar encara més tots els tabús sexuals relacionats amb el fet de mostrar les cames L’home va tornar a esdevenir un…

Durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una important indústria del luxe a Barcelona la dels guants En començar el segle havien esdevingut un complement indispensable no sols de la indumentària d’home de la noblesa i de l’alta burgesia, sinó també de la de dona, que necessitava guants curts per al vestit de dia i llargs per als vestits de nit —que solien ser de màniga curta La indústria guantera barcelonina s’especialitzà en el guant femení Eren guants de pell de cabritilla que, gràcies als avenços en l’adoberia, arribaren a ser peces de gran finor i d’un color blanc intens Són…