Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Pere de Darnius, canonge i sagristà major de la Seu de Girona (1437-1440)
El 12 d’agost de 1437 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Darnius Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà segle XIV – Girona d 1440, canonge i sagristà major de la seu de Girona diputat militar Guillem de Santcliment, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Felip de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Bernat Guillem Samasó, canonge i prior de la seu de Tarragona oïdor militar Joan de Llo o Desllor, donzell de la vegueria de Manresa, domiciliat a Bagà oïdor reial Joan Jou, burgès de Perpinyà Són molt escadusseres les dades que es tenen del…
Jeroni de Requesens i Roís de Liori, bisbe d'Elna (1539-1542)
El 22 de juliol de 1539, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Girolamo Doria no jurà el càrrec diputat militar Joan d’Olivó, donzell de Tàrrega diputat reial Miquel Salgueda, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Solers, canonge de Girona diputat reial Pere Ramon Montoliu, donzell de Tarragona no jurà el càrrec diputat reial Jeroni Escales, ciutadà de Girona Girolamo Doria, extret per al càrrec de diputat eclesiàstic del trienni, no jurà el càrrec dins el termini que tenien els escollits Malgrat que Doria no fou diputat eclesiàstic de…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
La societat internacional
Una societat d’estats en conflicte Mentre que les societats nacionals són comunitats de persones, la societat internacional és principalment, bé que no exclusivament, una comunitat d’estats Què vol dir això Vol dir que la major part del que es decideix i es fa en l’àmbit internacional, siguin qüestions polítiques, econòmiques o culturals, és obra dels diferents estats Ens en podem adonar fullejant les pàgines de política internacional dels diaris, on mai o quasi mai no es parla del que fan els senyors Rossi, Smith o Dupont, sinó del que fan Alemanya, la Gran Bretanya, França, els Estats Units…
Breu història del coneixement
La filosofia En l’obra Storia della filosofia, el filòsof italià i historiador de la filosofia Nicola Abbagnano afirma “El terme filosofia conté dos significats El primer i més general és el de la recerca autònoma o racional sigui quin sigui el camp en què operi en aquest sentit, totes les ciències formen part de la filosofia El segon significat, més específic, indica una recerca particular, que d’alguna manera és fonamental per a les altres però que no les conté Aquesta duplicitat d’accepcions revela clarament el significat originari i autèntic que els grecs atribuïen al mot Aquest…
La formació del món modern
Descobriments geogràfics i colonització Entre la fi del segle XV i el començament del XVI, Europa va viure un moment molt rellevant per a la seva història En van ser les causes sobretot els descobriments geogràfics, que van permetre ampliar els límits del territori conegut i transitat pels europeus El món es va començar a engrandir gràcies al descobriment de nous continents, pobles i terres fins aleshores inexplorats, per obra sobretot de navegants portuguesos, castellans i italians La civilització europea, que durant millennis havia viscut dins els límits del continent, en menys d’un segle…