Resultats de la cerca

L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…

L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…

En la dansa, és el cos qui parla La dansa és un llenguatge comparable fins i tot al “llenguatge verbal” de l’escriptor i del poeta D’altra banda, com afirma el gran coreògraf i ballarí francès Maurice Béjart, “la dansa és una de les rares activitats humanes en què l’home s’implica en la seva totalitat cos, cor i esperit… Per a un nen, ballar és tan important com parlar, comptar o aprendre geografia Per al nen que neix ballador és essencial no desaprendre aquest llenguatge per la influència d’una educació repressiva i frustrant” De quina manera parla el cos en la dansa La cultura occidental ha…

De la tècnica a la comunicació Quin significat té per a nosaltres, avui dia, la paraula art En què pensem quan la sentim pronunciar És probable que pensem immediatament en un quadre, una escultura, un monument arquitectònic, o potser en una gran obra literària, una peça musical, una pellícula, una obra de teatre o un ballet Si ens aturem a reflexionar-hi, recordarem que aquest terme també s’associa a manifestacions molt diverses que, aparentment, no sembla que tinguin res d’artístic l’art culinari, l’art de la caça, l’art militar, l’art eqüestre però també l’art del metge, del ferrer, del…

El naixement del terme utopia La paraula utopia va ser emprada per primer cop per l’humanista i polític anglès Thomas More 1477-1535, l’any 1516, en el seu llibre De Nova Insula Utopia , que se sol citar amb el títol abreujat d’ Utopia El terme, d’origen grec oú ‘no’ i tópos ‘lloc’, que literalment vol dir ‘enlloc’, es refereix a un país imaginari, inexistent a la realitat i fruit de la invenció de l’escriptor No són casuals ni l’any en què es va encunyar el terme ni el personatge que el va inventar, dos elements que condicionaran el valor que s’atribuirà al mot en el futur El 1516 es van…

La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…

Un conjunt de relacions i de papers L’experiència de la societat es basa fonamentalment en costums la casa on vivim, la nostra família, l’escola, els amics, els mateixos itineraris que fem cada dia D’una banda, això pot semblar una limitació que resta interès a la vida, però, de l’altra, és tranquillitzador i permet concentrar les energies en altres tasques, cosa que seria impossible si haguéssim de revisar gaire sovint les regles de les relacions socials i la pròpia identitat Quasi sempre sabem, de manera més o menys automàtica, com comportar-nos davant la gent que entra en contacte amb…

El naixement del cinema El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 en un cafè de París on usualment es feien espectacles de varietats Els propietaris del cafè havien accedit a la petició dels germans Lumière, Auguste i Louis, uns petits industrials de Lió, que els havien assegurat “Hem fet un invent, el cinematògraf, que garantirà al vostre públic emocions infinites” I és que el públic que freqüentava el Grand Café de París, situat al número 14 del bulevard dels Caputxins, era, de fet, un públic acostumat a espectacles d’illusionisme i de màgia Els títols anunciats alludien a…

Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…