Resultats de la cerca

El temps i els fòssils Imaginem-nos que reduïm la durada de la vida del nostre planeta a un dia de 24 hores, i que situem la seva formació a les 0 hores mitjanit La roca més antiga coneguda fins ara es formaria, segons aquesta proporció, més o menys a les 5 del matí les formes de vida més arcaiques de què tenim notícia començarien a viure a les 8 les plantes més velles amb activitat fotosintetitzadora apareixerien a les 14 h els primers animals invertebrats sorgirien de les 20,30 a les 21 h els grans rèptils per exemple els dinosaures farien la seva aparició cap a les 22,50 h els Alps i…

L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…

Els primers exemples de mapes Molts pobles del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà van fer, com a mínim 2 500-3 000 anys abans del naixement de Crist, dibuixos que podem considerar veritables mapes Els assiris i els egipcis, per exemple, van ser hàbils cartògrafs Aquests dos pobles foren els autors dels mapes més antics coneguts fins ara una tauleta d’argila trobada a la Mesopotàmia septentrional i que representa aquesta regió, i un papir que representa una vall de Núbia amb jaciments d’or Els fenicis i els cartaginesos, pobles dedicats a la navegació i el comerç, també van ser molt hàbils en la…

Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…

La paleopatologia i l’escassetat de dades La humanitat té més d’un milió d’anys d’antiguitat, però, de tot aquest temps, en sabem ben poca cosa De fet, de més del 99% d’aquest període no hi ha dades "històriques" Per tant, la informació general de què disposem és molt reduïda Pel que fa a la medicina, podem tenir una idea aproximada de les malalties que afectaven els nostres avantpassats llunyans, però no en sabem res dels mètodes de guariment Hi ha molt poques restes humanes amb manifestacions de patologia, i la major part de les que es troben són només lesions traumàtiques En l’estat actual…

Els habitatges a l’antiguitat L’evolució de la casa és parallela a la de la societat Entre les diverses aportacions socials, la casa té una importància fonamental en la mesura que illustra, més que cap altra, el nivell de civilització i la manera de viure dels diversos grups humans L’habitatge prehistòric Les grutes i les cavernes són els tipus d’habitatge més antics que es coneixen La necessitat de disposar d’un lloc protegit de la intempèrie, el fred i els perills externs, va portar els caçadors paleolítics, que vivien a les zones de clima temperat i que ja dominaven el foc, a fer servir…

L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…

Del codi de la llavor al llenguatge humà Qui sap distingir les llavors, també sap quina planta n’obtindrà Una llavor de carbassa, per exemple, permetrà aconseguir una carbassera si és plantada i conreada adequadament La llavor conté un programa de desenvolupament precís, invisible, però que es pot desxifrar amb una anàlisi bioquímica Preveu no solament les etapes de creixement, les formes intermèdies i la forma final i les modalitats de nutrició i de defensa, sinó també les estratègies d’acció i reacció davant les condicions ambientals Podríem dir que totes les espècies vegetals posseeixen…

L’aigua i la vida L’aigua és la substància que caracteritza principalment el nostre planeta, però la seva presència en estat no lliure s’ha detectat també en altres cossos celestes És un element essencial en els processos biològics que són a la base de la formació dels organismes vius, els quals són constituïts principalment d’aigua, lliure o combinada, és a dir, unida a altres elements El cicle de l’aigua L’aigua, com molts altres elements naturals, és sotmesa a un moviment continu En aquest cas el moviment té lloc de manera recurrent, per la qual cosa es pot parlar de cicle de l’aigua, que…

La memòria i la identitat personal Quan ens falla és quan ens adonem, de vegades amb desesperació, com n’és, d’important, la memòria A escola, és anguniós rebre una mala nota per culpa d’un poema que no s’ha pogut retenir o per culpa del nom d’un general, un ministre o una obra que no hi ha hagut manera de recordar en el moment de l’examen I a tothom li agradaria evitar situacions incòmodes, com quan volem presentar dos amics i precisament aleshores el nom d’un d’ells, que coneixem de tota la vida, sembla que se’ns ha esborrat del cap És un buit de memòria, un lapsus que pràcticament tothom…