Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
Colom roquer
El colom roquer Columba livia té l’aspecte típic del colom domèstic, amb el qual es confon sovint, i pel qual és sovint pres quan hom en contempla estols més o menys nombrosos Sol ser grisós, amb bandes negres a les ales i a la cua, i d’un color verdós o vinós tornassolat, però els individus d’origen domèstic cas de la fotografia, poden prendre altres tons Xavier Ferrer Inicialment aquesta espècie, que donà origen als coloms domèstics, diversificats després en una gran quantitat de races, devia estar molt estesa Tanmateix, els successius encreuaments amb coloms domèstics, la introducció d’…
La formació de la Serralada Pirinenca
Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la…
Els Pirineus
Els Pirineus constitueixen el conjunt de relleus més important dels Països Catalans És als Pirineus on les muntanyes s’enlairen més amunt i on els processos geodinàmics han esculpit un relleu més enèrgic Aquestes característiques fisiogràfiques, que els destaquen respecte d’altres muntanyes i serralades del nostre país, tenen una explicació geològica En efecte, és en els Pirineus, així com en la Serralada Bètica, on els processos orogènics els responsables de l’edificació de les serralades es manifesten, en l’àmbit dels Països Catalans, amb una major intensitat des del final dels…
El cap de Ses Salines
A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…
La forma de les ciutats
Abordar el tema de la “forma” de les ciutats quan hi ha tanta diversitat com ciutats han existit i existeixen en el món, i formes que responen, a més, a cultures i períodes històrics diferents, és una tasca complexa I això perquè qualsevol classificació implica establir un model basat en la categorització de variables diverses i relacionades entre elles Per exemple, es poden determinar tipus en funció de la grandària grans, mitjanes, petites segons la densitat compactes, extenses, disseminades segons els orígens parlem de models de ciutat grega, medieval, barroca o bé segons la forma del…
Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac
Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de la Serralada Pre-litoral…
Es Amunts
Conreus d’ametllers, garrofers, oliveres i figueres al polié —plana d’origen càrstic— de Corona Les cases tendeixen a situar-se als marges i al raiguer dels turons, per tal de no desaprofitar les terres de major valor agrícola Ernest Costa Es Amunts 11, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Al nord de l’illa d’Eivissa, des de Sant Antoni de Portmany fins a Sa Cala, es troba l’Àrea Natural d’Especial Interès més extensa i variada de les Pitiüses Es tracta d’una contrada muntanyosa, d’elevacions irregulars que arriben als 400 m d’altitud, amb una interessant morfologia càrstica i…
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…