Resultats de la cerca

Detall del mur de carreus dels trofeus de Pompeu, el Pertús - la Jonquera, 71 aC GS Els trofeus pirinencs de Gneu Pompeu el Gran han estat des de sempre un dels enigmes que han despertat l'interès i la imaginació de la historiografia fins a moments ben recents Les fonts literàries llatines i gregues recordaven des del segle I aC la presència d'un monument molt important erigit l'any 71 aC pel cabdill romà per tal de commemorar les seves victòries i el seu triomf definitiu a la guerra contra Quint Sertori Així, doncs, convé fer en primer lloc una repassada a les fonts clàssiques referents a…

Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…

Teatre i festa El teatre popular, en paraules de Xavier Fàbregas, és fet pel poble i per al poble, o com deia Konrad Schoell, es el que ofereix al poble –a la majoria de la població o a les capes menys privilegiades– les majors possibilitats d’identificació No és organitzat ni representat per professionals, sinó pel poble mateix D’una banda, hi són implicats els elements de la comunitat que, a nivell amateur i voluntariós, executen l’espectacle i de l’altra, el públic que, en tant que comunitat, el legitima i en participa La dramatúrgia popular, intensament vinculada a la festa, és concebuda…

Fenòmens fonamentalment socials El joc, i sobretot el joc físic, és un enigma que travessa d’amagat el camp científic Com pot ser que un fenomen social tan estès s’hagi estudiat tan poc Tots els autors estan d’acord a reconèixer la presència universal del joc, el seu lloc massiu a totes les societats, l’entusiasme desbocat que suscita tant en els adults com en els infants Tanmateix, el joc no ha estat objecte d’anàlisis científiques serioses És cert que es destaca la manera en què el joc mobilitza les energies i les passions, es descriuen les manifestacions espectaculars però només s’…

La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…

El context Sala Fortuny del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, sd MNAC La cultura mai no ha estat immune als canvis, i menys en aquest trànsit del segle XX al XXI Si abans es deia que era testimoni de la seva època, ara la cultura s’ha de veure com un àmbit integrat en les dimensions econòmiques i polítiques del capitalisme globalitzat Com més va, més difícil és distingir-la d’altres esferes Sobretot en un escenari on la connectivitat tecnològica i social ha augmentat exponencialment Allò que abans eren àmbits autònoms, ara es trepitgen Si es fa memòria de l’afirmació que va fer a…

El període històric comprès entre el 1997 i el 2007, convuls i ple de canvis i transformacions, conforma un lapse de temps breu, però extraordinàriament important per al món de la comunicació i la cultura en l’àmbit dels Països Catalans La manca de perspectiva històrica dificulta l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis en una època marcada per la confusió Com assenyala Manuel Castells Oliván, el fet de viure en plena era digital no significa que hagin desaparegut les formes econòmiques i culturals pròpies del món industrial En realitat, el model industrial i el «model informacional» conviuen i…

Punxó d'os, Reclau Viver, Serinyà, ~20 000 BP MACB / GS La intervenció de molts processos geològics i climàtics al llarg del gran marge de temps que ens separa de les èpoques històriques més allunyades fa que, en general, el registre arqueològic d'aquests períodes sigui escàs i estigui més mal conservat que el de les èpoques més modernes Així, doncs, cal tenir present que, en molts casos, els arqueòlegs treballen amb un nombre reduït de jaciments que són una mostra insuficient o esbiaixada del passat més llunyà Però aquest registre arqueològic no tan sols ha estat sotmès als efectes dels…