Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…
L’astronomia
L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es meravellen de la munió…
L’associacionisme
El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…
L’espai i l’escenografia
Festa i espai públic La festa és una ocasió única per a apropiar-se de l’espai públic i convertir-lo en un lloc on celebrar actes oberts a tothom A la fotografia, la plaça de Sant Pere, de Berga, durant la Patum Montse Catalán Parlar de festa implica fer referència a un cert àmbit d’allò que es coincideix a denominar cultura popular De totes les definicions possibles, la més inqüestionable és la que entén que la cultura popular és essencialment la que assigna un paper central a l’espai públic i a personatges humans que han passat de ser vianants que utilitzen aquest espai tan sols amb…
L’escola, la instrucció, l’educació
La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes populars, el paper…
De l’oralitat a l’escriptura
Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…
L’espai del joc
La consciència de l’espai i del temps La consciència de l’espai i del temps, característica de cada cultura i tradició, influeix d’una manera determinada en la visió del món de les persones i de la comunitat de la qual formen part De fet, l’espai i el temps han estat constants de les especulacions filosòfiques En aquest sentit, el filòsof alemany Immanuel Kant considerava que l’espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat –no tant conceptes derivats de l’experiència externa com la condició mateixa de tota experiència– A partir d’aquell moment, les percepcions de l’espai i del temps…
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es podria dir que…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…
L’art d’explicar contes
Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina