Resultats de la cerca

La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…

Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…

El simbolisme de l’arbre En la història de la humanitat, l’arbre ha tingut un gran simbolisme “L’Arbre de la Memòria”, un dels espectacles del Fòrum de Barcelona 2004, prenia l’arbre com a font de vida, fertilitat i màgia Montse Catalán Essent els arbres elements cabdals de la natura, no és pas estrany que els humans els hagin fet protagonistes d’uns rituals determinats, com tampoc que els hagin utilitzat per a bastir universos simbòlics Un dels trets característics dels arbres, el d’enfonsar les arrels en terra i assenyalar i buscar amb les branques el cel, tot donant fruits als éssers…

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…

C’est oublier l’immense domaine de la littérature de voie orale qui, pendant des siècles, est malgré tout parvenu à satisfaire les besoins d’art, d’éducation et de rêve d’une enfance qui dans sa grande majorité ne savait pas lire ou n’était pas destinée à apprendre a lire Marc Soriano Vida i paraules Aquells que pronunciaren en el passat i aquells que avui tornen a pronunciar les paraules que quotidianament es fan servir, tant si arriben des de la nit del temps com si es desprenen de l’actualitat més pròxima, tant si han sorgit en un barri perifèric d’una gran ciutat, en un poble perdut entre…

Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…

Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…

La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…

Què és la Bíblia El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excellència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion , ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits” Aquest nom es va començar a emprar…