Resultats de la cerca

Aquest frontal és perfectament datat Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba o Villalba, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic núm inv 1951 Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada Frontal de Jesús i els Evangelistes, un encàrrec d’Arnau de Villalba, abat de Sant Joan de les Abadesses, del 1393 El teixit de fons, amb ordit i trama de seda vermella, sembla d’origen valencià, i els brodats de seda, plata i or es relacionen amb algun taller català de gran qualitat…

Arqueta Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany Arquibanc Caixa de buc allargat, la part superior la tapa de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals Bastiment Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers Buc Carcassa o armadura d’un moble Caixa Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc parallelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant anelles A…

La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…

En aquest mapa s’ha cartografiat la taxa bruta de mortalitat, o nombre de defuncions per cada 1 000 habitants Mentre que les altes taxes de l’Àfrica subsahariana reflecteixen l’elevat risc de morir dels seus habitants, la pluralitat que s’observa als països occidentals, on els nivells de mortalitat són baixos, està relacionada amb el diferent pes relatiu de la població vella en cadascun d’ells vegeu el mapa 60 Això explica també que en aquelles regions del món que tenen una població jove i que es troben en una situació intermèdia amb relació a la salut dels seus habitants les taxes siguin més…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

L’arquitectura dels ordes mendicants és molt rellevant en la gènesi d’una arquitectura gòtica al migdia de França, si bé no cal exagerar-ne la importància, com tampoc no seria just subestimar-la L’ús precoç dels procediments del gòtic septentrional i també la revaloració de la tipologia de la nau única es poden considerar dues aportacions essencials de l’arquitectura mendicant Tenint en compte la importància de Tolosa de Llenguadoc, antic centre dels corrents herètics de la primeria del segle XIII, aquesta ciutat també fou la primera gran fundació de l’orde dels predicadors, des d’on van…

L’auge de l’arquitectura gòtica a Catalunya té el seu parallel, per no dir el seu antecedent, al Llenguadoc, en què, d’ençà de l’any 1270, es reconstrueixen moltes grans esglésies en un llenguatge arquitectònic clarament pres del nord de França Es tracta, sobretot, de les catedrals de Narbona, Carcassona, Tolosa i Rodés, i també de l’església cistercenca de Valmanha i d’algunes esglésies dels ordes mendicants, en especial a Tolosa El fenomen que es presta a la comparació de Catalunya amb el Llenguadoc és, en primer lloc, la ruptura clara i neta amb la tradició romànica Les…

Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb…

Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…

El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…