Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Els pobles indígenes en el món actual
En un món cada cop més urbanitzat i industrialitzat, els pobles indígenes dels cinc continents lluiten per fer valer els seus drets d’arrelament al territori davant els interessos de les companyies multinacionals, que cada vegada regeixen més la política dels governs locals i estatals És el cas dels pobles de caçadors i recollectors, un bon nombre dels quals es troben representats en el mapa, que en diferents indrets del planeta es resisteixen a abandonar una forma de vida que ha protagonitzat el 90% de la història de la humanitat La globalització fa possible que avui es tingui notícia, amb…
La moda i la confecció
La moda, que ha existit sempre i en totes les cultures, suposa el conjunt de normes que condiciona la forma de vestir de cada època i de cada civilització Aquestes normes eren dictades per la forma de vestir de les oligarquies dirigents i difoses de dalt a baix de l’escala social de cada lloc A partir del segle XVIII, es configurà com una indústria, en part per la difusió dels uniformes als exèrcits dels nous estats, els quals impulsaren la confecció a les grans ciutats El món de la moda es desenvolupa actualment en una escala mundial, i d’una manera força descompensada Hi ha cinc estats des…
Els llibres
Des de l’antiguitat, i sobretot a partir de la impremta, el llibre ha estat l’instrument bàsic per a la transmissió de la informació, dels coneixements, del pensament i de la creació El llibre ha estat peça cabdal per al foment i la difusió de la cultura i símbol per als seus posseïdors de refinament i de benestar social i econòmic No és gens estrany, doncs, que l’índex de lectura de la població hagi estat tradicionalment un dels factors utilitzats per a mesurar el nivell cultural d’un país Probablement, però, al segle XXI perdrà part de la seva importància Ja en el transcurs del…
Les drogues
Tenint en compte que existeix una certa correspondència entre els estats rics com a consumidors de droga, d’una banda, i els estats productors com a països en via de desenvolupament, de l’altra, seria fàcil concloure a primera vista que aquest mapa és una reedició de l’esquema clàssic de rics versus pobres Si bé això té sentit per als camperols dedicats al conreu de primeres matèries per a la producció d’algun tipus de droga coca, opi, cànnabis, el mateix esquema dicotòmic no pot ser aplicat al conjunt del comerç d’aquestes substàncies La localització de les àrees productores i de les línies…
Mir
Joaquim Mir en una fotografia de començament de segle Barcelona, Biblioteca de Catalunya FF Pocs artistes catalans van viure una vida tan apassionant com Joaquim Mir Barcelona 1873-1940 primers anys de lluita i esforç per situar-se en el món de la pintura, al costat dels seus amics Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pitchot, Adrià Gual i Juli Vallmitjana, alhora que de Joaquim Sunyer, Picasso, Casagemas i Ricard Opisso, com també Els Quatre Gats, tots ells menys pròxims anys mallorquins i tarragonins de lluita i voluntat per aconseguir un llenguatge propi, a la vegada que pactava, d’una…
La medalla catalana modernista
La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…
Modernisme i antimodernisme religiós
Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals…
Entorn del grup El Rovell de l'Ou
Durant el Modernisme, la formació dels pintors i escultors ja no era exclusiva de les escoles oficials de Belles Arts Aquestes escoles –a Barcelona Llotja– havien perdut prestigi entre els aspirants a artista, ja entre els primers modernistes, i es considerava que estaven anquilosades i que predicaven un academicisme rutinari que calia defugir Per suplir-les, molts pintors del tram final del vuitcents català exerciren un mestratge privat –Tomàs Moragas, Modest Urgell, Lluís Graner– i alguns d’ells formalitzaren aquest mestratge en forma d’acadèmies particulars Marià Pidelaserra, Emili…
El teatre a l'època modernista
Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), una biografia en el context modernista
La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns de la Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic de la presència de Barcelona en el mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest arquitecte Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier i, sobretot, Jujol, apareixen ara al costat de Gaudí en una consideració estimulant de les seves…