Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Tórtora turca
La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928…
Origen i evolució del relleu actual
L’estudi del relleu, o geomorfologia, cerca d’interpretar els fenòmens i processos que han intervingut en el seu afaiçonament reconstruint la progressió successiva que han sofert els relleus per arribar a la seva forma actual, reconstruïm alhora la sèrie de fenòmens que s’han succeït en la història geològica recent Els agents externs afaiçonadors del relleu, cursos d’aigua, onatge, gel i vent, estan contínuament actuant i alterant el paisatge La seva acció dona lloc a relleus d’erosió o erosionals i relleus deposicionals o de sedimentació Les platges delta de l’Ebre, en la fotografia…
Introducció al coneixement de les unitats tectòniques terciàries dels Països Catalans
Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres orògens, menys…
La serra de Mont-roig i la serra Carbonera
El riu Segre, ben bé sota la seva confluència amb la Noguera Pallaresa, obrint-se un difícil camí entre la serra de Mont-roig i la serra Carbonera Jaume Orta La serra de Mont-roig i la serra Carbonera 219, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquestes serres constitueixen uns dels relleus més externs dels Prepirineus centrals La seva situació les fa força visibles des de la Depressió Central, especialment en el cas del Mont-roig 951 m aquesta muntanya s’aixeca molt vigorosament pel vessant sud, tot mostrant la llarga cinglera calcària de tonalitats molt rogenques…
Rorqual d’aleta blanca
La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…
La serra de Collserola com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per granitoides A la serra de…
Passerell golanegre
Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la…
Mallerenga petita
La mallerenga petita Parus ater té el plomatge bàsicament acolorit de blanc i negre, a més del color indefinit del pit Té una taca a la nuca, molt característica, que no és visible en aquest exemplar, procedent de Berà Tarragonès en canvi, és illustrativa de la facilitat amb què la major part de les mallerengues accepten els menjadors artificials, malgrat ésser ocells de bosc Xavier Bartrolí La mallerenga petita és un ocell típicament sedentari, que a la tardor i a l’hivern realitza petits moviments, encara no prou coneguts Per exemple, al Rosselló i el Vallespir, on és estrictament…
Grua
Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…
Linx nòrdic i linx ibèric
El linx nòrdic o gat cerver Lynx lynx és un fèlid gros, de més de 15 kg de pes, cua curta, la capa amb poques taques i, en general, mal definides i pinzells ben desenvolupats damunt de les orelles Té, només, una premolar entre l’ullal i la carnissera superior, la seva carnissera inferior té una tercera cúspide rudimentària, però clarament apreciable, a la vora posterior, i la fórmula dentària és 3/3, 1/1, 2/2, 1/1 En el passat, es trobava a tota la regió paleàrtica continental, a excepció, potser, d’alguna part de les penínsules mediterrànies, i al N d’Àfrica Actualment, és molt estrany a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina