Resultats de la cerca

El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…

El 22 de juliol de l’any 1662, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Copons i de Tamarit – Lleida 1680, ardiaca d’Andorra, canonge de la seu d’Urgell i bisbe de Vic i de Lleida diputat militar Francesc Amell, donzell, domiciliat a la vegueria de Perpinyà diputat reial Tomàs Capdevila, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc d’Amigant i de Carreres, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Nadal i de Ripoll, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Pere Carreres, ciutadà honrat de Girona i…

El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…

El 22 de juliol de l’any 1611, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Sentjust i de Castre Barcelona final del segle XVI – la Bisbal d’Empordà 1627, abat d’Arles diputat militar Jaume de Camps i Meca, cavaller de Barcelona diputat reial Pere d’Aimeric, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Bru, ardiaca major i canonge de la seu de Vic oïdor militar Manuel de Planella i d’Aimeric, senyor de Castellnou de Moià i de Talamanca, senyor de Calders i castlà de Clarà oïdor reial Jeroni Rasset i de Trullàs, ciutadà…

L’any 1376, la Cort reunida a Montsó elegí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem de Guimerà Ciutadilla, Urgell segle XIV – Barberà de la Conca 1396, gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital diputat militar Joan Berenguer de Rajadell, cavaller diputat reial Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Galceran d’Anglesola, vicari general de l’arquebisbe de Tarragona oïdor militar Hug de Santapau oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també els següents diputats per a les mostres de tropes i estimes de cavalls Galceran Satallada, pel…

Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…

El Modernisme, versió local de l’ Art Nouveau a Catalunya, tot i ser un moviment ampli i divers que afectà un gran ventall de possibilitats estètiques des de la pintura, l’escultura, l’arquitectura fins a la creació literària i musical, entre d’altres tingué el seu vehicle d’expressió més pur i inequívoc en el món de les arts aplicades i decoratives Sota la influència de les idees de William Morris, una de les banderes del nou estil va ser la idea de la germanor entre les arts i també l’ideal de l’obra d’art total Gesamtkunstwerk «Les diferents branques de les arts que semblen enemigues –…

No és pas desencertat considerar que en el Renaixement es produí la culminació de l’art del vitrall i que al mateix temps s’inicià la seva lenta decadència la culminació perquè en el Renaixement els mestres vitrallers fruïen de la plenitud i perfecció que el vitrall gòtic havia assolit i la decadència perquè la perfecció formal de les arts plàstiques renaixentistes havia admirat i enlluernat tots els mestres vitrallers menant-los cap a un erroni mimetisme de la pintura mural o de la pintura sobre tela Aquesta imitació els féu abandonar el procediment i l’estètica propis del vitrall Altres…

La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…

Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…