Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
El Consell Sobirà del Rosselló (1660-1789)
El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…
Gispert d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç, abat de Sant Pere de Galligants (1644-1647)
El 22 de juliol de l’any 1644, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Gispert d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç – Ripoll 1696, abat de Sant Pere de Galligants diputat militar Joan d’Argensola Copons i Clariana, domiciliat a Barcelona diputat reial Onofre Aguiló, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pere Quer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Josep d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Baltasar Soler, ciutadà honrat de Girona Malgrat ser figura senyera d’un període crucial de la història de…
Pere de Palou, canonge i precentor de la Seu de Barcelona (1434-1437)
Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…
Pau del Rosso, degà de la Seu de Barcelona (1650-1654)
El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…
La Generalitat ocupada (octubre del 1934 – febrer del 1936)
Arran del Sis d’Octubre, el Govern de la República suspengué l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i la presidència de la Generalitat fou encomanada als governadors generals Pel juny del 1933, el president del Govern, Manuel Azaña y Díaz, presentà la dimissió davant una situació que se li havia fet insostenible D’una banda, els efectes de la crisi econòmica mundial —que ja es deixaven sentir— atiaven els enfrontaments amb un moviment obrer i camperol radicalitzat, que havia deixat de confiar en les reformes de la República i es decantava cap a una alternativa revolucionària insurreccions…
Josep Tarradellas i Joan, polític (1954-1980)
Josep Tarradellas i Joan Cervelló, Baix Llobregat 1899 – Barcelona 1988, polític de gran personalitat i gran capacitat política, adquirí les facultats d’un home d’estat durant la Guerra Civil i exercí com a tal des d’aleshores La seva ambició fou ser president de la Generalitat, i el seu gran mèrit, haver mantingut la institució a l’exili durant desenes d’anys Josep Albert Francesc Tarradellas i Joan nasqué a casa dels seus pares, al carrer Major de Cervelló Baix Llobregat, el 19 de gener de 1899 El 1901 naixia la seva germana, Antònia La mare, Casilda Joan i Julià, era de Cervelló i el pare…
Lluís Companys i Jover (1934-1940)
L’1 de gener de 1934, Lluís Companys i Jover el Tarròs, Urgell 1882 – Barcelona 1940, polític, ocupà el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya Havia rebut els vots de cinquanta-sis dels seixanta-dos parlamentaris assistents Els diputats de la Lliga Catalana s’havien retirat de la sala Home de primerenca vocació política, l’any 1900 Lluís Companys fundà l’Associació Escolar Republicana amb condeixebles de la Facultat de Dret, entre els quals hi havia Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat i d’altres Màrius Aguilar i Diana hi…