Resultats de la cerca

El pla de la Seu de Tarragona, amb l’antic casal del Degà a mà esquerra, ara coneguda com Casa Rectoral ECSA – GSerra Com ja ha estat observat en un altre lloc en el primer volum d’aquesta collecció, la catedral gòtica és el nucli al voltant del qual s’aglutina tot un sector de la seva ciutat, cosa que permet referir-se al complex catedralici com si es tractés d’un autèntic i extens organisme arquitectònic Al seu centre hi ha el temple catedral en sentit estricte, envoltat per una primera corona de construccions que formen part del mateix cos i on s’especialitzen funcions menys sagrades, com…

Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…

La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…

Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…

Finestra coronella de la Casa del Degà o Casa Rectoral de Tarragona Les finestres coronelles, característiques pels esvelts mainells que les divideixen en diferents segments, de dos a quatre generalment, comencen a aparèixer al final de l’època romànica i arriben al màxim grau de popularitat en època gòtica Els fusts són habitualment de pedra nummulítica de Girona, els capitells i les bases segueixen un tipus estàndard amb volutes i palmetes molt simples i les llindes per sectors són retallades a manera de petits arcs trilobats La que aquí reproduïm s’obre al primer pis de la façana nord de l…

Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul CB – GSerra Les característiques tipològiques de l’arquitectura gòtica catalana es relacionen amb diversos factors D’una banda, amb les tradicions constructives, o sigui, amb els coneixements i els procediments arrelats entre els mestres d’obres del país, arrelament provocat per l’existència d’una tradició cultural expressada mitjançant la sàvia adequació de l’arquitectura a les condicions del…

Situació i presentació La Ribera d’Ebre 827,31 km 2 , com indica el seu nom, és una comarca de les terres meridionals del Principat que té com a eix aquest gran riu, al qual toquen tots els seus municipis, llevat de la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol Limita al N amb les Garrigues i el Segrià i fineix allà on comencen les planes que caracteritzen aquestes comarques A l’E llinda amb el Priorat i el Baix Camp, comarques amb les quals cap accident geogràfic no marca clarament la divisòria Al migdia i a ponent diverses serralades separen la Ribera d’Ebre del Baix Ebre S i SW, de la Terra…