Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals als deserts i subdeserts freds
El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…
El poblament humà dels boscos nebulosos
Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…
L’aprofitament dels recursos animals a l'alta muntanya
La cacera i la pesca De les activitats humanes relacionades amb la vida animal, la més important, a la muntanya, és, de molt, la ramaderia, que ha arribat fins i tot a modificar el paisatge a les muntanyes de les latituds temperades La caça, la pesca, l’apicultura itinerant que intenta aprofitar el retard en la floració de les plantes alpines mitjançant el trasllat temporal dels eixams a les zones més altes i altres activitats menors tenen una incidència molt secundària, encara que la caça fos en altres temps un factor important de la regressió de la fauna de muntanya L’activitat cinegètica…
Més espècies que enlloc més
El concepte de biodiversitat Tot i que la biodiversitat és una propietat general dels sistemes vius i que són molts els biomes que es caracteritzen per una elevada diversitat, cap com la selva equatorial plujosa no assoleix, a qualsevol escala que es consideri, una diversitat tan aclaparadora Per això sembla oportú, en començar aquest volum, fer algunes consideracions sobre el concepte mateix de biodiversitat i algunes de les seves implicacions, tant generals com referents al bioma concret que s’hi tracta La diversitat biològica Països identificats com a àrees de megadiversitat pel World Wide…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les estepes i les praderies
Un bioma sota conreu A la majoria de biomes del món, els paisatges naturals conviuen amb les zones dedicades a l’agricultura i amb les pastures Tanmateix, al bioma de les estepes i praderies, l’àrea ocupada per l’agricultura representa gairebé el 100% del territori El 70% d’aquest territori es llaura, el 28% es dedica a la pastura intensiva dels ramats domèstics, i només l’1% és zona protegida o de pastura de baixa intensitat Una proporció encara més petita és ocupada per concentracions urbanes, per la xarxa de comunicacions i per activitats extractives i industrials La residualitat del…
Les zones protegides i les reserves de biosfera a les selves plujoses
Les raons principals per a protegir les selves plujoses equatorials han estat fins fa pocs anys preservar-ne el paisatge i intentar evitar l’extinció de les espècies de plantes i animals que en són exclusives Però les selves també tenen un paper important en el cicle global de l’aigua a escala planetària, cosa que afegeix nous motius per a posar atenció en la seva preservació a escala global De fet, actualment una gran majoria de les selves plujoses del món es troben sota l’amenaça d’espoliació per la població que les envolta i per l’explotació dels seus recursos Per tant, les solucions que s…
Uns mons que s’esvaeixen
Les biotes illenques actuals Totes les illes perdudes al mig dels oceans hostatgen faunes i flores delicades, sovint úniques En major o menor grau, són només el testimoni de la riquesa que trobaren els primers navegants Atesa la història d’extincions que han sofert, el risc que corren i el valor intrínsec que representen, han de ser considerades com a prioritats de conservació Els testimonis d’un passat puixant Avui dia resta poc del que foren paradisos, els quals coneixem de manera fragmentària mercès als testimonis que s’han conservat dels primers viatgers, a les exploracions…
La vida sota terra
El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
Els boscos monsònics al món
La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…