Resultats de la cerca

Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…

Exemplars de nàiades a les basses de cria del centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès Oriol Comas La presència de nàiades dins un riu passa molts cops desapercebuda, tant com la seva importància dins l’ecosistema fluvial Aquests grans bivalves filtradors d’aigua dolça són bioindicadors de la puresa i bona qualitat de l’aigua i intervenen en la dinàmica de nutrients, de manera que la mort d’individus o la disminució de poblacions alerta sobre problemes a l’hàbitat on viuen La seva reproducció és única i peculiar Hi pot haver hermafroditisme o no, i els ous s’incuben a les brànquies del…

A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…

El Mapa geològic de la Catalunya del segle XXI és el resultat d’integrar sis capes d’informació o geotreballs, cadascun dels quals genera una sèrie cartogràfica completa i els corresponents sistemes de bases de dades associades Els geotreballs tenen com a objectiu adquirir, elaborar i integrar la informació geològica, edafològica i geotemàtica referents a la totalitat del territori de Catalunya, a les escales adequades per a la planificació territorial i l’urbanisme La informació que conté el Mapa geològic de Catalunya retorna a la societat tot oferint importants beneficis per a l’economia,…

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment…

Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…

Primera captura fotogràfica de gat mesquer al Parc de Collserola realitzada a l’abril del 1997, amb una càmera compacta analògica i un dispositiu artesanal amb connexió a bateria externa i sensor de barrera de llum roja Els equips han evolucionat força i actualment s’utilitzen equips digitals integrats i flaix infraroig Els dispositius es van situar a les proximitats de tres latrines L1, L2 i L3 al dibuix Els números identifiquen els gats mesquers fotoidentificats, 13 en total Anna Pla Els darrers anys, el coneixement de l’ecoetologia dels mamífers, i més concretament la dels carnívors, s’ha…

Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…

L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines necessàries per a la…

Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…