Resultats de la cerca

Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…

Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle XIII, els comtes de l’antiga…

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…

Retrat de G Bernanos, “Brisas”, Palma de Mallorca, abril del 1936 BBM / JG Quan el 1938 Georges Bernanos publicà la seva obra Les Grands Cimetières sous la lune , es desfermà una polèmica inacabable i en bona part estèril sobre la veracitat o la falsedat del seu testimoniatge Encara avui hi ha qui en dubta en bloc, sense admetre que la repressió duta a terme a Mallorca fou despietada i cruel i que adquirí unes dimensions enormes, dins una illa petita i més aviat d’idees moderades És cert que la visió de Bernanos en molts aspectes no és prou justa i lògicament està influïda per la seva manera…

Monestir de Poblet profanat, “Las delicias del claustro”, Lluís Rigalt 1859 BC La destrucció de Poblet té alguna cosa d’emblemàtica d’allò que fou tot el segle XIX català un impressionant esforç per aniquilar la societat d’antic règim i alliberar la nova, i un similar esforç d’edificació d’un ordre diferent sobre altres bases Com que la societat liberal que nasqué d’aquell procés d’alliberament necessitava també fonaments estables, i val a dir que la religió n’era un dels més eficaços, el cas dels ordes religiosos mostra molt bé els contorns del procés històric mateix I el monestir de Poblet…

Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

La trajectòria de Joan Cabot, i la dels seus fills, presenta molts parallelismes amb la de Cristòfor Colom D’entrada, no se sap ni on ni quin any va néixer, per bé que, per matrimoni, fou ciutadà de Venècia El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els grans personatges, es troben documentats amb diverses variants Giovanni Caboto o Gabotto, John Cabot o Cabott Sembla que va fer un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i que, després, oferí els seus serveis a les corones que poguessin finançar una gran expedició Descobriments al servei de dues monarquies Pel que fa a tots dos…

L’interès pels països en els quals els partits socialistes han aconseguit, per la via electoral o per la via insurreccional, el poder polític i la direcció dels afers públics és ben viu en la societat catalana d’ençà dels primers anys del segle XX El socialisme municipal anglosaxó i belga, el socialisme de càtedra germànic i austríac, el socialisme revolucionari francès, com també l’italià i el socialisme soviètic, són coneguts, sovint de primera mà L’any 1944, el polític i intellectual socialista Manuel Serra i Moret Vic, 1884 – Perpinyà, 1963, amb notables estudis d’economia i ciències…