Resultats de la cerca

En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars Toponímia i presència catalana Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht 1713 En el cas de Cuba i…

Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb Roma, capital d…

Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

L’interès pels països en els quals els partits socialistes han aconseguit, per la via electoral o per la via insurreccional, el poder polític i la direcció dels afers públics és ben viu en la societat catalana d’ençà dels primers anys del segle XX El socialisme municipal anglosaxó i belga, el socialisme de càtedra germànic i austríac, el socialisme revolucionari francès, com també l’italià i el socialisme soviètic, són coneguts, sovint de primera mà L’any 1944, el polític i intellectual socialista Manuel Serra i Moret Vic, 1884 – Perpinyà, 1963, amb notables estudis d’economia i ciències…

L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault 1885-1962 Rafael Guastavino arreu del món Fou l’homenatge i el reconeixement a la contribució que Rafael Guastavino va fer a la història de la volta catalana –una innovació tècnica i estètica del gòtic català– en el plantejament de la construcció dels grans espais públics del Nou Món Diversos crítics nord-americans han començat a definir Rafael Guastavino com a arquitecte,…

Alexandre Deulofeu elaborà una minuciosa teoria de la història de les societats humanes que presentà, per primer cop, el 1951 Segons ell, el motor dels canvis històrics és la dialèctica entre un centre dinàmic, creador d’una civilització/imperi, i la transformació d’aquest centre i de l’imperi que ha generat en una cultura codificada rígidament, i, doncs, anquilosada i, amb el temps, decadent Aquesta cultura serà substituïda per una altra de generada en un altre centre dinàmic, i així successivament i cíclicament Aquesta teoria de la història es basa en un repàs sistemàtic i polièdric de l’…

La revolució industrial anglesa fou una revolució cotonera La producció de tota mena de peces de roba de cotó, generada per una forta demanda, va esdevenir la principal indústria britànica La matèria primera, el cotó en floca, procedia de les colònies de l’imperi britànic l’energia, el carbó, era a tocar de les noves fàbriques La revolució cotonera catalana, un dels fets que va canviar l’Europa mediterrània --i l’Amèrica Llatina--, es féu amb cotó que no procedia de colònies pròpies, i amb carbó de mines situades fora de la conca mediterrània Els capitals procedien del comerç amb les…

La proposta d’un Commonwealth llatí que tingués com a antecedent l’horitzó polític de la confederació de la corona de Catalunya i Aragó fou realitzada per Nicolau M Rubió i Tudurí en un assaig escrit i publicat en llengua francesa, a París, el 1945 Aquesta proposta es va introduir en els debats sobre el futur d’Europa i sobre el de Catalunya iniciats després de la guerra europea de 1914-1918, coneguda com a Primera Guerra Mundial Un Commonwealth llatí 1945 Per a un sector important de l’opinió pública europea, l’hora dels nacionalismes d’estat Rubió i Tudurí en diu “…

El Consell Nacional Català CNC fou fundat a la ciutat de Londres al mes de juliol del 1940, ja que el Regne Unit era l’únic estat europeu occidental no ocupat ni controlat per l’Alemanya nazi L’any 1945, el CNC, per mitjà de la seva delegació a Nova York, s’adreçà, amb un text editat en llengua anglesa, als representants dels cinquanta estats presents en la Conferència sobre Organització Internacional, que se celebrà l’abril del 1945 a San Francisco, i que constituí el primer pas per a la creació de l’Organització de les Nacions Unides ONU La Conferència fou patrocinada pels governs dels…