Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les…
Negatius amagats. 1939-2004
Entre els anys 1888-89, el reusenc Josep M Cañellas –valorat sobretot perquè es considera que posà les bases del que avui s’anomena fotoperiodisme– comença a fer fotografies instantànies als carrers de París, i durant la dècada de 1930, la fotografia catalana avança i es diversifica El que no s’havia previst és que, a partir del 1939, molts negatius s’haurien d’amagar per a evitar-ne la destrucció o la confiscació, i que no reapareixerien fins més tard, en alguns casos després del 1975 Temàtiques i fotògrafs La feina posterior al 1939 d’alguns dels fotògrafs de l’època ha esdevingut, quan s’…
L’exili del 1939. 1939-1975
L’exili català de l’hivern del 1939, per les dimensions i el dramatisme que presentà, és l’únic precedent dels grans moviments de població causats per la Segona Guerra Mundial, que s’inicià uns quants mesos després S’exiliaren persones de totes les edats, soldats i civils Es tractava de persones de nacionalitat espanyola, unes 470000 aproximadament, i, també, dels membres que quedaven de les Brigades Internacionals L’exili durant la guerra civil 1936-1939 S’exiliaren soldats i oficials de l’exèrcit republicà, tot el govern de la Generalitat, tot el Parlament català, els governs municipals,…
La Mancomunitat de Catalunya. 1914-1925
L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…
Francesc Macià i la Societat de Nacions sense estat. 1924
Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…
Aigües, autopistes, aeroports. 2006
La producció i la distribució en xarxa d’aigua potable, com també la construcció, l’ampliació i el manteniment d’autopistes i d’aeroports són activitats bàsiques de les societats avançades que participen en els processos de desenvolupament social, econòmic i productiu de tots els països sense excepció En cap dels tres casos és possible la deslocalització, perquè tots aquests camps d’activitat es troben fortament lligats al territori al qual serveixen cada dia de l’any AGBAR i ABERTIS dues multinacionals en xarxa 2006 La història de l’aigua i la història dels camins en l’àrea catalana té, com…
L’skyline de Sant Petersburg. 1903-1913
El 1903 l’Ajuntament de la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l’Imperi dels tsars de totes les Rússies, va convocar un concurs internacional de disseny de projectes per a construir un gran pont metàllic, llevadís i basculant, sobre el riu Neva El pont metàllic que volia construir l’Ajuntament de Sant Petersburg davant del Palau d’Hivern dels tsars havia de ser el pont més important de la ciutat El concurs es va fallar el 1904 Un dels projectes finalistes, executat, després, entre 1912-16, era el de l’enginyer industrial Magí Cornet i Masriera, cap de la Secció de ponts de la Maquinista…
Les companyies de Voluntaris de Catalunya. 1762-1815
La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena quinta part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic Una mitja sortida que es trobà a aquesta situació fou la creació, el mes de maig del 1762, d’un cos d’exèrcit professional que es va anomenar Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb seu a Barcelona Finançada, en part, per…
Confecció: la indústria de la moda. 1933-2007
La indústria tèxtil catalana va passar de filar i teixir llana, seda, lli i cotó a l’edat mitjana, a estampar indianes sobre teixits de lli i cotó al segle XVIII, i a la revolució cotonera basada en els vapors i en les fàbriques de riu, al segle XIX Després, entrat el segle XX, primer lentament, i a partir de 1960-70 acceleradament, arriba la confecció i la moda Precedents abans de la Segona Globalització La confecció originària de Catalunya, al segle XXI, ven tota mena de peces de roba, per a totes les edats, i per a tots els dies de l’any en centenars de botigues pròpies, o franquiciades, a…
Música: barroca, clàssica, romàntica. 1719-1827
La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg…