Resultats de la cerca

Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…

Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic la Xina, el Japó i les Filipines Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs Informes sobre Àsia-Pacífic Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina Els…

El 1903 l’Ajuntament de la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l’Imperi dels tsars de totes les Rússies, va convocar un concurs internacional de disseny de projectes per a construir un gran pont metàllic, llevadís i basculant, sobre el riu Neva El pont metàllic que volia construir l’Ajuntament de Sant Petersburg davant del Palau d’Hivern dels tsars havia de ser el pont més important de la ciutat El concurs es va fallar el 1904 Un dels projectes finalistes, executat, després, entre 1912-16, era el de l’enginyer industrial Magí Cornet i Masriera, cap de la Secció de ponts de la Maquinista…

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…

Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic destinat a…

Els “feliços anys vint” no van durar gaire El crac de la Borsa de Nova York del 1929 va posar en el primer pla de l’actualitat una realitat en la qual feia temps que es covava una perillosa caiguda dels ritmes de creixement de l’economia dels països industrialitzats, que, a la dècada del 1930, se’n diria la Gran Depressió La societat catalana, en bona part inserida en l’Europa industrialitzada i urbanitzada, en crisi i fortament connectada amb països americans, que també tenien plantejats problemes greus, va assajar diversos tipus de resposta a la crisi del 1929 Una resposta fou l’Estatut d’…