Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
El telègraf elèctric. 1791-1882
El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo Barcelona, 1751 – 1828 El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí Línies telegràfiques utilitzades per l’emigració catalana i el telègraf elèctric dels Països Catalans Aquells mateixos anys, a Ginebra, París i Londres, uns altres científics de la Illustració van…
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les…
Aigües, autopistes, aeroports. 2006
La producció i la distribució en xarxa d’aigua potable, com també la construcció, l’ampliació i el manteniment d’autopistes i d’aeroports són activitats bàsiques de les societats avançades que participen en els processos de desenvolupament social, econòmic i productiu de tots els països sense excepció En cap dels tres casos és possible la deslocalització, perquè tots aquests camps d’activitat es troben fortament lligats al territori al qual serveixen cada dia de l’any AGBAR i ABERTIS dues multinacionals en xarxa 2006 La història de l’aigua i la història dels camins en l’àrea catalana té, com…
El primer sistema-món i els Borja. 1493-1668
Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó El primer sistema-món 1499-1522 A partir de les descobertes del 1492, calia, urgentment, ordenar les grans línies d’acció de les futures exploracions, amb l’objectiu d’evitar confrontacions ben probablement estèrils Els reis de Portugal, Joan II de…
El sistema de Westfàlia-Pirineus. 1648-1659
La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals Catalunya escapçada per una frontera artificial 1659 El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar comparable En concret, aquests…
Les Comunitats Catalanes de l’Exterior i la Generalitat. 2007
La Generalitat de Catalunya té 8 oficines del govern fora dels límits territorials de l’administració de la Generalitat, 38 Centres de Promoció de Negocis del COPCA, 3 oficines del CIDEM, 5 oficines de l’ICIC, i ha reconegut 114 Comunitats Catalanes a l’Exterior L’ACCD actua de forma prioritària en 7 estats del Tercer Món, i com a mediadora en 5 conflictes a Colòmbia, Sàhara Occidental, Bòsnia i Hercegovina, Palestina i Timor Oriental Organismes dependents de la Generalitat arreu del món 2007 Les oficines del govern Les 8 oficines del govern de la Generalitat de Catalunya es localitzen així 3…
La guerra de les ones. 1941-77
La ràdio va protagonitzar una part important de la vida política durant els anys 1930 i, des del 1939, va esdevenir una peça clau en la lluita política La Segona Guerra Mundial 1939-45 i, sobretot, la guerra freda 1947-89, difícilment es podrien entendre sense les emissions radiofòniques Catalans a les emissores de ràdio La importància d’aquest mitjà de comunicació era considerada per tots els governs, com també pels qui aspiraven a ser governants Des del 1941, i encara més, a partir del 1947, la població amb accés a un aparell receptor va anar creixent, i el nombre de programes i de centres…
Entre Còrdova i Roma. 950-987
Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb…
Un exemple de projecció cultural: l’exposició “Gaudí, un univers”. 2002
La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…
Els pobles de l’Europa central. 1910
Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical Central…