Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
El cicle cretaci superior
Distribució dels principals afloraments dels terrenys del Cretaci superior als Països Catalans Maber, original de l’autor Tal com ja hem comentat, considerarem que el cicle del Cretaci superior comença amb les arenes de l’Albià superior, això és entre 112 milions d’anys, edat de la base de l’Albià, i 97,5 milions d’anys, límit entre l’Albià i el Cenomanià El seu límit superior, en la majoria d’àrees, és una discontinuïtat que assenyala la fi del Mesozoic L’edat del canvi d’era és de 65 milions d’anys Així doncs, el cicle del Cretaci superior comprèn un lapse d’uns 40 milions d’…
La xarxa de seguiment de papallones diürnes a Catalunya (CBMS)
Realització d’un transsecte de seguiment de papallones diürnes a Sant Marçal Montseny Durant els primers setze anys de funcionament, el CBMS ha aportat molta informació rellevant sobre l’impacte dels canvis d’usos del sòl i el canvi climàtic en la biodiversitat de Catalunya Museu de Ciències Naturals de Granollers La xarxa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, denominada Catalan Butterfly Monítoring Scheme CBMS, va néixer l’any 1994 amb l’objectiu principal de mesurar amb precisió els canvis d’abundància de les poblacions de ropalòcers i poder-los relacionar amb…
La costa de Formentera
La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa Malgrat…
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…
Els lepòrids
La família dels lepòrids és composta per 44 espècies, pertanyents a deu gèneres, àmpliament repartides per tot el món Falten a la conca amazònica, les zones equatorials d’Àfrica, Madagascar i a algunes illes del SE asiàtic Algunes espècies han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda i altres illes Els seus hàbitats són variats, i inclouen tant boscos, zones de matollar i pastures, com tundra i regions alpines Els conills i les llebres presenten certs comportaments diferencials Les cries de conill neixen cegues, despullades i desvalgudes dins un niu preparat expressament per la mare en…
La serra de Crevillent
Cinglera a la façana meridional de la serra de Crevillent Ernest Costa La serra de Crevillent 225, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Amb gairebé 30 quilòmetres de longitud, la serra de Crevillent se situa entre les comarques de les Valls del Vinalopó, al nord, i el Baix Vinalopó i el Baix Segura, al sud Els seus cims, la Vella 835 m i Sant Gaietà 817 m, ressalten fortament en el paisatge, sobretot a la cara sud, on baixen amb pendents molt forts fins a les marjals del Baix Vinalopó i Baix Segura La serra està formada fonamentalment per margues triàsiques i…
La serra del Sit
Cingles del vessant nord-est de la serra del Sit Rafael Paulo La serra del Sit 222, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Sit està situada entre les comarques de l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, dominades àmpliament pel seu cim, de 1127 m d’altitud Des del punt de vista tectònic, pertany a la unitat denominada Prebètic d’Alacant, i està formada per calcàries, margues i gresos del Cretaci, materials afectats per multitud de falles que donen lloc a formes de relleu característiques, amb vessants de pendents molt forts cap al nord i est, i més suaus cap al sud-…
Els apodiformes: falciots
Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que no hi tenen…
Tètol cuanegre
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars…