Resultats de la cerca

Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada alS pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol…

Repicatalons de Lapònia  Calcarius lapponicus Les zones de cria més properes d’aquesta espècie es troben al N de la península escandinava i de Rússia i s’observa amb regularitat més alS, des de Dinamarca fins a la Gran Bretanya És per això un ocell excepcional a la regió mediterrània Solament ha estat citat als Països Catalans un cop un exemplar mascle amb el plomatge hivernal, capturat als Columbrets el 071072, mentre hom anellava migradors Sit cara-roig  Emberiza bruniceps La presència d’aquest sit d’origen asiàtic és excepcional a…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’…

Àrea de distribució mundial de la família dels múrids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels múrids és la més nombrosa, quant a espècies, de totes les famílies de rosegadors en conté unes 400 un 24 % del total agrupades en uns setanta gèneres Dins dels múrids, hi ha els rosegadors potser més familiars per a l’home, els anomenats, en termes generals, rates i ratolins Es distribueixen per Europa i Àsia, alS del cercle polar àrtic, Àfrica menys Madagascar i Austràlia i ocupen tot tipus d’hàbitats

El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i…

Nidificador del N i NE siberià, hiverna al Japó i alS i SE de la Xina, amb divagants hivernals a la regió de l’índia A l’Europa s’han controlat exemplars a diversos països, entre els quals Itàlia, França i Suïssa, però, atesa la distribució de l’espècie, la major part de les citacions deu correspondre a individus escapats de colleccions zoològiques, on és un hoste comú Aquest és també probablement l’origen de l’única citació existent a la península Ibèrica, la d’un mascle fotografiat a l’albufera de València el 150284

Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…

L’ànec capblanc és molt rar solament 6 citacions entre el 1915 i el 1979, totes de la tardor i l’hivern Se’n capturà a Elx un exemplar el desembre de 1959 l’albufera de València, 2 mascles cap al 1915 i 2 mascles i una femella morts el setembre del 1940 o el 1941 al delta de l’Ebre, una femella caçada a l’estany de l’Encanyissada el novembre de 1935 i una altra observada a l’illa de Buda el 160179 finalment, el 280179, un mascle fou vist en uns cultius inundats a pocs quilòmetres alS de Sant Carles de la Ràpita

El gavià fosc Larus fuscus es distingeix principalment pel color gris fosc del mantell que s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta al delta del Llobregat de mida grossa ateny 53 cm, és d’hàbits més litorals i marins que el gavià argentat Els joves són difícils de reconèixer pel fet de tenir el plomatge tacat de bru, com els joves d’altres espècies Ramon Torres Aquesta és una espècie que no es distribueix d’una manera uniforme per tot el litoral dels Països Catalans Al Rosselló, el Vallespir i la costa nord de Catalunya és un hivernant i migrador…

La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part oriental fan part d’un conjunt d’estructures plecs i…