Resultats de la cerca

Morfologia La tortuga mora Testudo graeca , com la seva congènere, la tortuga mediterrània T hermanni , presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres Manca l’escata grossa de la punta de la cua Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània T hermanni El cap i les potes són de color gris groguenc,…

Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i…

L’ànec collverd Anas plathyrhynchos és l’ànec més comú al nostre país i l’espècie origen d’algunes de les races domèstiques d’ànec El mascle és ben conegut pel color verd del cap, separat del marró del pit per un estret cinturó blanc, que s’aprecia bé en la fotografia, procedent del delta del Llobregat, i també pel petit plomall cargolat del carpó La femella, de colors brunencs, es distingeix pel to moradenc del mirall L’ànec coll-verd pon els ous en un niu situat generalment en la vegetació del voltant de l’aigua Fototeca / MC L’ànec coll-verd és, essencialment, un ànec sedentari que es…

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre…

El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles als marjals…

La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…

Característiques generals Les parts comestibles de la garota són les cinc gònades, de tons ataronjats, que es disposen en els interradis del cos, ben visibles en aquest exemplar seccionat transversalment El de la fotografia correspon a la garota de roca Paracentrotus lividus bé que també se’n consumeixen d’altres espècies Firo-Foto Els equinoderms són animals exclusivament marins que formen una part important de la fauna bentònica de qualsevol tipus de fons i de qualsevol fondària Mostren una marcada incapacitat de regulació osmòtica i, per tant, llur concentració salina interna depèn…