Resultats de la cerca

Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…

La baldriga capnegra Puffinus gravis és una espècie molt rara, segurament divagant solament ha estat citada a les nostres costes i mars 6 vegades Aquestes observacions són dos exemplars capturats a Mallorca, un el 070360 i l’altre el 090360 4 exemplars davant el cap de Creus la primavera de l’any 1978 un exemplar trobat mort a les platges del delta de l’Ebre el 260283 i, finalment, dos exemplars observats en l’alta mar enfront de Blanes, un d’ells el 310184 i l’altre el 030584

Actualment aquesta espècie, ben diferent de la grua, nia al S de Rússia, des d’on s’estén cap al centre d’Àsia Es troba en una forta regressió i en el decurs del segle passat encara criava a Argèlia, Tunis i Romania, i a la península Ibèrica era un migrador regular Als Països Catalans solament es coneixen 3 captures a Mallorca un exemplar caçat a Santa Ponça el 1718 i un altre a l’albufera d’Alcúdia el 1782 tots dos exemplars foren naturalitzats i enviats a Madrid Segons Gil Lletget 1945, durant aquest temps segle XVIII es capturà i naturalitzà un altre individu a l’illa, sense…

Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911…

Fredeluga originària de les estepes àrides de l’E d’Europa i l’W d’Àsia, és una divagant molt escassa a gairebé tots els països europeus Als Països Catalans només es coneixen fins ara dues observacions un exemplar amb 2 fredelugues comunes el 040479 a Roses i un altre, també amb fredelugues, el gener de 1985 al delta del Llobregat

Aquesta és una espècie molt rara a la Mediterrània Ha estat citada solament en 4 cops, 3 dels quals són referències bibliogràfiques antigues un exemplar a la badia d’Alcúdia, Mallorca, el juny de 1924 un altre a la mateixa badia, l’agost de 1925 un darrer exemplar a 35 milles al WNW de Menorca el 160726 i una única observació recent d’un ocell a 5-6 milles de la costa del Maresme, el 070184

Droseràcies 1 Drosera rotundifolia a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora x 0,5 b detall d’una flor x 2 c càpsula seccionada transversalment x 2 Eugeni Sierra Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes Com la resta de plantes amb el…

Aquesta espècie nia a zones temperades de l’Amèrica del Sud Les dues úniques citacions conegudes a Europa han estat fetes als Països Catalans un exemplar fou caçat al delta del Llobregat el 150208 i un altre ho va ser, probablement a la primera dècada d’aquest segle, a Cullera Ribera Baixa Segons sembla, aquesta no és una espècie que realitzi moviments migratoris, per la qual cosa se suposa que eren individus importats del continent americà A més, la coincidència de les dates i la proximitat geogràfica de les dues citacions fetes, són indicis d’aquesta suposada importació

Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt poques dades…

L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una tercera…