Esparver d’espatlles negres
(Elanus caeruleus). És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops: un exemplar vist a Cotlliure (Vallespir) el 18.04.69, un altre de fotografiat al Collsacabra (Osona) el 29.09.62 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta.
A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica.
Àguila marina
(Haliaeetus albicilia). Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt poques dades: Arévalo Baca (1887) cita un exemplar a València; Boscà (1916) es refereix a un exemplar capturat a l’albufera de València i que es conserva a la col·lecció de la Universitat de València, que podria ser el mateix d’abans; també hi ha una citació d’un exemplar obtingut a Castelló cap al final de l’any 1942 i, més recentment, un mascle jove fou abatut a la llacuna de l’Encanyissada (delta de l’Ebre) el febrer de 1953. Existeixen, a més, les dades de Homeyer i de Saunders, obtingudes cap al final del segle passat a Mallorca, referides a dos nius, un d’ells a sa Dragonera, cosa, d’altra banda, poc segura.
Els raríssims individus que es presenten a les nostres contrades deuen ser, molt probablement, immaturs en dispersió postreproductiva, o bé joves no reproductors divagants, fenomen semblant al que s’esdevé a la Camarga, on és així mateix molt irregular i rar.
Arpella pàl·lida
(Circus macrorus). Exceptuant la captura d’una femella el 17.09.50 a Térmens (Noguera), la resta de les 7 citacions conegudes correspon a la migració primaveral, essencialment de l’abril. Aquestes són: estany de Salses, un mascle el 02.04.82; estany del Remola (delta del Llobregat), una femella morta el 23.04.18; Menorca, un exemplar capturat abans del 1911. Finalment, a Mallorca, al sector d’Alcúdia, un exemplar observat el 08.04.25 i un mascle observat el maig de 1927.
Aligot calçat
(Buteo lagopus). La distribució d’aquest ocell rapinyaire és molt septentrional: tot el Paleàrtic N, llevat d’Islàndia i Groenlàndia; hiverna una mica més al S; així i tot, però, la seva àrea d’hivernada cau molt lluny i molt al N de les nostres latituds. Per això, l’aligot calçat es presenta a les nostres contrades d’una forma excepcional a l’hivern.
Ha estat citat amb certesa en poques ocasions, sempre als Pirineus o als seus voltants; a la Catalunya Nord, on era considerat com a hivernant excepcional, existeixen tan sols 2 citacions recents: el 25.09.76 i el 18.12.77. També s’observà un exemplar diverses ocasions als aiguamolls de l’Empordà, l’hivern de 1975-76, i un altre individu fou detectat en migració a l’Alt Empordà cap al final de març del 1979. Altres citacions són: 1 exemplar al Puigpedrós (Cerdanya) el gener de 1984, un altre a Canejan-Sant Joan de Toran (Vall d’Aran) el 04.01.84, i el darrer exemplar a la plana de Mont-ros (Pallars Jussà) el 21.03.78.
Àguila cridanera grossa
(Aquila clanga). Aquesta és una àguila molt rara al N dels Països Catalans. Al Rosselló es capturà 1 individu immatur el gener del 1839 a l’estany de Canet; a Catalunya, un immatur restà durant 2 hiverns consecutius (els dels anys 1981-82 i 1982-83), entre l’octubre i l’abril aproximadament, als aiguamolls de l’Empordà. Altres dades aïllades són: una captura a Calella (Maresme), sense més dades; un exemplar trobat mort al Tarragonès el 25.12.84; i l’observació d’1 i 2 exemplars, respectivament, els dies 11 i 13.04.74 al Canal Vell (delta de l’Ebre).
Com en el cas de l’àguila marina, la majoria dels exemplars citats deuen ser immaturs en dispersió postreproductiva, o bé divagants molt allunyats de llurs àrees d’origen.
Àguila coronada
(Aquila heliaca). Als Països Catalans és una rapinyaire excepcional. Ha estat citada 3 cops a la Catalunya peninsular: un immatur a Camarasa (Noguera) el 12.05.74 i un altre, potser el mateix, el 12.02.75; un immatur a Tiana (Maresme) el 23.05.80. A més, Vayreda (1883) menciona una captura al Fau (Alt Empordà). Al País Valencià, a la Muela de Cortes (Vall de Cofrents) es va trobar una parella niant el 1978, cosa extraordinària i que suposa la dada més oriental de cria a la península Ibèrica; actualment ja no hi nia, i la darrera notícia d’aquest indret correspon a un immatur vist el desembre de 1984. Finalment, ha estat citat també a Mallorca, un adult el 20.11.19, a més d’altres observacions dubtoses, entre les quals destaca la de Jordans, efectuada al començament de maig de 1921.
Les àguiles coronades que poden veure’s a les nostres latituds deuen ser, la majoria, individus del primer any en dispersió o immaturs divagants.