Resultats de la cerca

L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va…

Alguns lamniformes de la ictiofauna catalana 1 peix guilla Alopias vulpinus , 2 tauró blanc Carcharodon carcharias , 3 solraig ver Isurus oxyrinchus Noteu les cinc fenedures branquials situades davant les aletes pectorals, la presència de l’aleta anal i les aletes ventrals petites, que caracteritzen aquest ordre d’elasmobranquis Juan A Moreno L’ordre dels lamniformes és conformat per esquals de mida mitjana i gran Tots són de cos allargat i fusiforme Mostren cinc parells de fenedures branquials, generalment davant les aletes pectorals, i sempre presenten aleta…

L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra…

Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la…

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i…

Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials…

Els àgnats que colonitzen les aigües dels Països Catalans a penes estan representats per la classe dels cefalaspidomorfs No hi ha cap evidència que a la nostra mar s’hagin capturat mixínids Myxine glutinosa , i els únics registres que n’hi ha de la Mediterrània es refereixen a algunes captures esporàdiques del nord d’Àfrica Els cefalaspidomorfs actuals es caracteritzen pel seu esquelet cartilaginós i per la manca tant d’aletes parelles com d’escates i de plaques que revesteixin el cos La boca és formada per un disc oval sostingut per un anell cartilaginós El cos ofereix un aspecte…

La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…

Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…

Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…