Resultats de la cerca

L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral de la mar…

Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…

L’estanyol del Cisó, del sistema càrstic de Banyoles, mostra la capa de bacteris fototròfics anaeròbics del sofre Chromatium spp, que pot arribar a la superfície a causa de l’excés de sulfhídric i a l’absència d’oxigen Aquest petit estanyol a penes 500 m 2 de superfície és conegut pels limnòlegs de tot el món i va ser el punt de partida per a estudiar l’enorme diversitat microbiana de les aigües dolces dels Països Catalans Ricard Guerrero En l’estudi dels bacteris i els arqueus, l’avaluació de la diversitat microorganismes presents, la distribució heterogeneïtat espacial i temporal de les…

Relació entre els canvis fenològics i les estacions de l’any als Països Catalans, segons un estudi fet entre el 1943 i el 2003 en 162 localitats i basat en 29 espècies de plantes diferents Aquest treball inclou 3736 observacions de sortida de fulla, 15410 de floració i 9586 de caiguda de fulla La corba és la tendència que s’observa resseguint la data mitjana La primavera, illustrada per la sortida de la fulla i la floració, s’ha avançat gairebé una setmana d’ençà de la dècada de 1970 Per contra, la tardor, illustrada per la caiguda de la fulla a les mateixes espècies, arriba un parell de dies…

Les papallones són idònies per a detectar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes per tres raons principals En primer lloc, com a organismes ectoterms, el seu cicle biològic és molt dependent de la temperatura ambiental En segon lloc, els temps generacionals són molt curts i possibiliten respostes clares quant a les poblacions en l’espai d’una dècada o menys Finalment, el fet de disposar de dades històriques i actuals permet comparar els canvis produïts en la distribució relacionats amb les variacions climàtiques Aquests tres factors han permès documentar alguns…

A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…

Realització d’un transsecte de seguiment de papallones diürnes a Sant Marçal Montseny Durant els primers setze anys de funcionament, el CBMS ha aportat molta informació rellevant sobre l’impacte dels canvis d’usos del sòl i el canvi climàtic en la biodiversitat de Catalunya Museu de Ciències Naturals de Granollers La xarxa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, denominada Catalan Butterfly Monítoring Scheme CBMS, va néixer l’any 1994 amb l’objectiu principal de mesurar amb precisió els canvis d’abundància de les poblacions de ropalòcers i poder-los…

La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a problemes…

Consideracions generals Esquema bàsic dels principals compartiments i fluxos de matèria i energia al sistema bentònic marí Observeu que l’entrada d’energia es produeix per dues vies la dels fotosintetitzadors i la dels suspensívors Jordi Corbera, original dels autors Els organismes que viuen en la interfase entre l’aigua i el fons formen el bentos El substrat que constitueix aquest fons pot ser de diverses menes roca, pedres, sorra, fang, restes d’organismes, etc I en tots els casos i a totes les fondàries, fins i tot a les parts emergides immediates a l’aigua i afectades pels seus ruixims,…

El Mesozoic o Era Secundària comprèn els sistemes Triàsic, Juràssic i Cretaci, i representa un interval de temps d’uns 185 milions d’anys El Triàsic començà fa 248 milions d’anys i el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic o Terciari se situa a 65 milions d’anys Els materials del Mesozoic es disposen de manera discordant sobre els terrenys hercinians, tant sobre les roques intensament deformades durant l’orogènia herciniana, com sobre les molasses tardihercinianes Aquesta és una discordança de primer ordre que, com ja ha estat explicat en capítols precedents, permet de distingir dos grans…