Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés tenen una orientació ortogonal mútua, ENE-WSW la de Bicorb i NNW-SSE la de la Canal de Navarrés enllacen als voltants de Quesa Ambdues tenen un fons de materials triàsics deformats diapíricament, que integren una banda central a banda i banda de la qual es van sedimentar els materials neògens, fortament deformats pels moviments diapírics Si la fossa de Bicorb és reblerta de materials neògens d’origen continental, la de la Canal de Navarrés conté també materials d’origen marí i, a la zona S, enllacen amb les successions neògenes implicades en els…
La serra Grossa
La serra Grossa es caracteritza pels seus pendents suaus en la imatge una brolla colonitzada per pins joves Josep R Nebot La serra Grossa 25, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del Cànyoles i l’Albaida, cobertes per…
Les serres del Reclot i la Safra
El vessant sud-oest de penya de la Safra, amb pinedes de pi blanc de repoblació Vicent Sansano Les serres del Reclot i la Safra 220, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres del Reclot i la Safra són dos massissos calcaris que tenen els seus punts culminants en l’Alt de l’Algarejo 1043 m i la Penya de la Safra 849 m, i que estan situats en la comarca de les Valls del Vinalopó Des del punt de vista geològic s’emmarquen en la zona externa de les serralades bètiques La serra del Reclot està formada per calcàries, margues i gresos cretacis, mentre que la de…
La conca de Ribesalbes - l’Alcora
Unitats neògenes de la depressió de Ribesalbes-l’Alcora A dalt, el mapa mostra la disposició estructural complexa de la conca, amb petits «horste» i «gräben» a l’interior A baix, tres talls de la part occidental de la depressió, que mostren la disposició de les unitats inferiors que rebleixen la conca el tall C-C’ mostra la successió estratigràfica més completa d’aquestes unitats Els límits actuals dels afloraments neògens rarament coincideixen amb falles normals, sinó que solen ésser per discordança d’aquests materials sobre els mesozoics Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i P…
La conca del Millars
Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’influeixen la…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…
Els tintínids i els calpionèl·lids
Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…
El nou Institut Català de Paleontologia
Taller de preparació de materials de l’Institut Català de Paleontologia Institut Català de Paleontologia L’Institut Català de Paleontologia ICP és una fundació privada, creada al novembre del 2006 i sota el patronatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona L’ICP pren el relleu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l’any 1969, el qual l’ha integrat Per tant, el nou Institut és el resultat d’unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats La paleontologia té uns llargs antecedents a Catalunya, principalment perquè el registre…
La conca del Cabriol
Les formacions neògenes del Cabriol i del Xúquer a baix, mapa de les principals unitats diferenciades a dalt, tall transversal de la vall del Cabriol, que mostra la disposició de les unitats neògenes El rebliment de la conca del Cabriol és format per un conjunt de materials detrítics d’origen fluvial i per calcàries, margues i guixos dipositats en medis lacustres La vall del Cabriol té a Fuente Podrida la successió més completa de la conca La unitat de calcàries del Viso enllaça cap al SW amb les unitats de la conca de Xúquer Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i altres La conca del…
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…