Les formacions neògenes del Cabriol i del Xúquer: a baix, mapa de les principals unitats diferenciades; a dalt, tall transversal de la vall del Cabriol, que mostra la disposició de les unitats neògenes. El rebliment de la conca del Cabriol és format per un conjunt de materials detrítics d’origen fluvial i per calcàries, margues i guixos dipositats en medis lacustres. La vall del Cabriol té a Fuente Podrida la successió més completa de la conca. La unitat de calcàries del Viso enllaça cap al SW amb les unitats de la conca de Xúquer.
Biopunt, a partir d’originals d’E. Moissenet i altres.
La conca del Cabriol té uns límits molt irregulars i a l’interior hi ha llindars formats per petites serres de materials mesozoics amb estructures d’orientació NW-SE (Sierra de La Bicuerca, Sierra de Rubial). Els materials neògens es mantenen subhoritzontals i mostren, en general, un dipositiu expansiu («onlap») en relació amb els marges de la conca formats per les serres de materials mesozoics que l’envolten; alguns límits, però, són condicionats per falles visibles en superfície (Requena-Xera). Els termes més alts de la successió, clarament expansius, es prolonguen cap a la conca del Xúquer i la fossa de Cofrents-Aiora.
Als llocs on és visible el substrat de la conca, hom pot constatar que el formen materials del Keuper (lutites, gresos i guixos) i del Muschelkalk (blocs carbonàtics) deformats diapíricament, mentre que, més localment, el constitueixen materials cretacis.
La conca és reblerta per un conjunt de materials miopliocens de naturalesa detrítica, carbonàtica i evaporítica, i d’origen continental, que atenyen 400 m de gruix. La dissecció produïda pel Cabriol i els seus afluents permet observar-los a les àrees del pantà de Contreras i de Cofrents. Al NW de Villargordo del Cabriel, sobre els materials triàsics, hi ha (actualment en gran part sota les aigües del pantá de Contreras) una successió de materials tà de contreras) una successió de materials detrítics i carbonàtics amb intercalacions de lignits (fàcies de Fuencaliente) que hom ha atribuït al Vallesià (Miocè superior), sobre els quals reposen discordantment els materials detrítics de la conca; es tracta, doncs, dels materials més antics de tota la conca. La successió miopliocena presenta unes característiques diferents segons que es tracti de les vores o de l’interior de la conca: a les vores del NE de la conca (Requena, Hortunas), és constituïda per fàcies detrítiques roges, predominantment conglomeràtiques, dipositades en zones proximals de cons al·luvials; cap a les zones més centrals, els conglomerats passen a successions de lutites, gresos i conglomerats d’origen al·luvial amb intercalacions de nivells i trams gruixuts de calcàries, margues, i, més localment, guixos d’origen lacustre, que afloren bé al llarg de la vall del Cabriol, especialment als voltants de Villatoya.
Les fàcies detrítiques marginals
Estructura de la fossa de Xera, formada durant l’extensió miocena inferior. La seva complexitat és deguda tant al moviment direccional que van tenir durant el Paleogen les falles que limiten la fossa com a la morfologia d’aquestes falles que, en profunditat, de vegades augmenten i d’altres disminueixen el seu cabussament. El nivell de desenganxament d’aquestes falles se situa al Keuper.
Biopunt, a partir d’un original d’E. Roca.
Apareixen adossades a diversos relleus mesozoics de la vora de la conca, formades per conglomerats amb intercalacions de gresos i lutites roges. Hi ha tres àrees principals d’afloraments: la fossa de Xera (apòfisi N de la conca del Cabriol) i el marge SW de la Sierra de Utiel; l’àrea d’Hortunas; i les àrees del port de Contreras i el flanc SW de la Sierra de Rubial.
Els conglomerats sovint es presenten en trams gruixuts, d’aspecte massís, amb intercalacions lenticulars de lutites i gresos. Són heteromètrics, amb còdols d’un màxim de 50 cm, subarrodonits, provinents sobretot de materials carbonàtics mesozoics, si bé localment hi ha còdols de gresos triàsics i quarsos bipiramidats (jacints de Compostel·la) que provenen del Triàsic superior (Keuper). Tenen diversos tipus texturals indicadors de dipòsits a partir de corrents d’aigua i de colades d’esbaldregalls i de fang. Les lutites, generalment sorrenques, fan nivells de 2 m de gruix màxim, de vegades amb còdols dispersos i amb intercalacions de petits nivells de gresos. Aquests dipòsits es van originar en zones d’intermèdies a proximals de ventalls al·luvials on predominaven els dipòsits de fluxos aquosos, torrencials, i on, de tant en tant, es produïen dipòsits de colades d’esbaldregalls i de fang.
La successió del centre de la conca
Les fàcies marginals de gra gruixut descrites passen lateralment, cap al centre de la conca, a unes fàcies més distáls que contenen lutites, gresos (i localment conglomerats) d’origen al·luvial i dipòsits carbonàtics i evaporítics d’origen lacustre. Afloren molt bé a la vall del Cabriol; als voltants del balneari de La Fuente Podrida hi ha diverses unitats.
Guixos selenítics, de creixement vertical, formant bandes ondulades, a Los Ruíces (conca del Cabriol), que es devien originar en un llac salí durant el Miocè superior.
Pere Anadón.
Els Guixos del Molino de la Rambla tenen a la base (sobre materials del Keuper) margues dolomítiques amb intercalacions de gresos amb marques de corrent i dolomies finament estratificades; la part superior és de guixos lenticulars i selenítics, amb intercalacions de lutites, dolomies i gresos. La unitat té uns 60 m de gruix i és d’origen lacustre.
Les Calcàries de la Fuente Podrida formen a la part inferior nivells de margues amb intercalacions primes de calcàries, gresos i, localment, conglomerats; sovint hi ha oncòlits, fragments estromatolítics, gasteròpodes lacustres i fluvials i, prop de La Fuente Podrida, una fauna de mamífers fòssils (Parapodemus barbarae, Occitanomys adroveri, Eliomys, Galerix, Petenyiella repenningi, Prolagus crusafonti i fragments de dents d’Hipparion); la part superior de la unitat és formada per calcàries micrítiques i travertins en bancs gruixuts. La unitat té un gruix màxim de 50 m i es va dipositar en un ambient lacustre de poca profunditat amb influxos fluvials episòdics.
Paleocanal reblert de gresos gruixuts carbonàtics de la unitat detrítica de Los Isidros, a la conca del Cabriol. Es tracta de fàcies al·luvials distals d’edat turoliana (Miocè superior).
Pere Anadón.
La unitat detrítica de Los Isidros conté lutites groquenques i rogenques amb intercalacions de conglomerats i gresos de 3 m de gruix màxim on sovint apareixen alguns nivells prims de margues i calcàries; el gruix total és de 300 m. Aquesta unitat constitueix un sistema fluvial en què els últims dipòsits descrits van originar-se en canals fluvials que van produir dipòsits de secció lenticular amb forma de cordons i dipòsits tabulars, en què s’intercalen els materials fins originats en les planes d’inundació. Als voltants de Los Ruices, uns 12 km al S d’Utiel, sota les fàcies detrítiques anteriors, hi ha una seqüència de guixos de 25 m de gruix màxim, probablement un llentilló intercalat a l’interior. Els guixos presenten unes litofàcies lenticulars, de creixement intersticial, també selenítiques i gipsarenítiques, originades al fons d’un sistema lacustre evaporític som, similar a les salines marítimes actuals. Prop de la Venta del Moro, un tram de margues, gresos i lignits ha donat fòssils de flora, i fauna, de gasteròpodes lacustres i terrestres, ostracòdes i, el més significatiu, una fauna abundant de mamífers fòssils del Miocè terminal, amb insectívors (Galerix exilis), rosegadors (Ruscinomys schanbi, Mystrix primigenia), lagomorfs (Prolagus oeningensis), carnívors (Angriotherium, Vulpes, Lynx), proboscidis (Anancua auvernensis), perissodàctils (Hipparion, Dicerorhinus) i artiodàctils (Hippopotamus, Listriodon, Cervus, Gazella, Parabos).
Calcàries biotorbades de les fàcies lacustres carbonàtiques del Miocè superior de la conca del Cabriol. Hom interpreta que es tracta de sediments que foren dipositats al fons d’un llac som sotmès a freqüents oscil·lacions del nivell de l’aigua.
Pere Anadón.
La unitat de Calcàries del Mirador (calcàries superiors) aflora típicament al S del Cabriol i s’estén cap a la conca del Xúquer, on ha estat definida. És formada per calcàries amb intercalacions de lutites, margues i gresos i assoleix un gruix de 40 m. Conté una fauna abundant de gasteròpodes lacustres. Les calcàries presenten sovint traces de biotorbació i modificacions diagenètiques d’origen pedològic (arrels, nodulització, fissuració-bretxificació, etc.) que en situen l’origen en zones lacustres de poca fondària, sovint palustres.