Resultats de la cerca

La natura del carbó La denominació de carbó és aplicable a un conjunt de roques sedimentàries d’origen orgànic, formades per acumulació i transformació de restes vegetals en un ambient favorable El procés de transformació, anomenat carbonització, pot ésser més o menys intens, de manera que determina el tipus de carbó ens referim sempre al carbó mineral l’anomenat carbó vegetal és un material obtingut artificialment per combustió parcial d’elements vegetals llenyosos normalment, fusta d’alzina o de roure, procés que, tanmateix, és comparable en força aspectes al de la carbonització espontània…

Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre Charadrius alexandrinus Michel Cambrony El Mas Larrier 21, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida 145 ha, creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià L’àrea mostra una notable…

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…

La classificació dels éssers vius en cinc regnes és un intent d’ordenar amb les tècniques modernes d’estudi els diferents grups d’organismes i imaginar-ne les possibles relacions El concepte de mòners s’ha creat modernament per a reunir els bacteris, els cianòfits i els procloròfits Biopunt, original de L Margulis i KV Schwartz 1985 Històricament, hom ha agrupat els éssers vius en dos regnes, el regne animal i el regne vegetal, basant-se fonamentalment en diferències d’índole fisiològica, concretament en la capacitat autotròfia o incapacitat heterotròfia de sintetitzar matèria orgànica a…

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una…

Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…

Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…

És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…

La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de…