Resultats de la cerca

És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit destaca…

Fredeluga originària de les estepes àrides de l’E d’Europa i l’W d’Àsia, és una divagant molt escassa a gairebé tots els països europeus Als Països Catalans només es coneixen fins ara dues observacions un exemplar amb 2 fredelugues comunes el 040479 a Roses i un altre, també amb fredelugues, el gener de 1985 al delta del Llobregat

Espècie característica de les estepes asiàtiques, la ganga estepària és un típic exemple d’ocell irruptor que, de tant en tant, realitza invasions que el porten lluny de les seves àrees tradicionals, i durant les quals es presenta accidentalment a Europa Als Països Catalans és excepcional, amb només dues captures al Rosselló, una de les quals és del 19101859, i una tercera dada d’un ocell caçat el 09061888 a València, any de forta invasió a Europa

Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…

Els moixons terrenejants, característics dels espais oberts, prades, camps de conreu i estepes, són dotats generalment de plomatge críptic En aquest agrupament, la família més destacada i alhora molt uniforme, és la dels alàudids o aloses, que aplega 75 espècies i 15 gèneres —sobretot africans—, dels quals aquí tenim representants tan coneguts com són l’alosa i la cogullada un tret propi d’aquests moixons és el cant aflautat que emeten tot volant Similars per l’hàbitat i la forma als alàudids, hi ha els motacíllids, amb 50 espècies repartides entre 4 i 6 gèneres segons els autors…

Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional de secà amb…

Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com…

Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…

Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax , limitades a les…