Resultats de la cerca

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…

La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…

El manteniment de la biodiversitat les espècies, les comunitats biològiques i els processos ecològics requereix l’ús d’eines diverses, les més importants de les quals són la declaració i gestió d’espais naturals protegits, l’ordenació territorial i la prevenció o correcció dels impactes generats per les activitats econòmiques Però aquests instruments són insuficients per a espècies de supervivència improbable sotmeses a factors d’una determinada intensitat La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura UICN defineix com a amenaçats els tàxons o les poblacions que tenen una alta…

L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de la vall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El nucli fonamental de la serra està vorejat per la xarxa de camins i carreteres que uneixen successivament les poblacions de Veo, Alcúdia de Veo, Algímia d’…

Consideracions generals Els dominis de vegetació als Països Catalans Distribució dels diferents dominis de vegetació als Països Catalans La influència dels desnivells altitudinals, a la llum de la càrtula hipsomètrica, és del tot evident Maber, original dels autors Els climes dits xerotèrics, o mediterranis, i els climes discretament axeromèrics, o submediterranis, imperen en el 90% de la superfície del nostre territori, a totes les terres situades per dessota dels 800-1000 m d’altitud, i fins i tot a les parts més enlairades de les muntanyes meridionals És en directa correspondència amb…

El metabolisme global de l’ecosistema El metabolisme de les plantes pot resumir-se en els processos productius producció primària bruta i la respiració La diferència entre producció primària bruta i respiració dóna la producció primària neta Els dos processos bàsics de construcció i degradació metabòliques s’acceleren quan augmenta la temperatura i creixen també amb l’envelliment del sistema El quocient entre les dues taxes és, així, relativament poc variable, però a mesura que augmenta la proporció de teixits que respiren sobre els que produeixen tendeix a acostarse a 1 La producció neta…

Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…

Molts arbusts mediterranis rebroten activament després dels incendis, ja que la part subterrània es manté viva El verd tendre dels rebrots de bruc contrasta amb el color encara ennegrit de les escorces dels pins, que no han resistit el pas del foc La seva ràpida regeneració assegura una bona protecció del sòl enfront de l’erosió, una amenaça que és sempre present a les regions de clima mediterrani Josep Nuet i Badia Podem trobar les formacions arbustives en medis que no permeten la installació de comunitats forestals, o bé substituint aquestes quan són en fases de degradació o regeneració En…