Resultats de la cerca

Característica dels pelecaniformes és la presència d’una membrana interdigital que uneix tots quatre dits, i que es pot observar en aquest exemplar jove de mascarell Sula bassana , ocell marí de la família dels súlids, cabussador i molt bon pescador, com suggereix la morfologia del seu bec Jordi Muntaner Els pelecaniformes Pelecaniformes són ocells pescadors —d’aigua dolça o salada, segons les espècies— de mida grossa, molt nedadors, cabussadors i excellents voladors malgrat el seu pes Anatòmicament, es defineixen per ésser l’únic ordre que presenta els quatre dits units per una membrana…

Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els…

Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…

Els uropigis Els uropigis constitueixen un grup d’aràcnids típicament  tropical,   de  bones  dimensions d’1,8 a 6,5 cm de llargada i d’hàbits nocturns, que, malgrat el seu aspecte agressiu, es poden considerar inofensius Es distribueixen pel continent americà, des de Califòrnia fins al Brasil, i pel continent asiàtic l’índia, SE de la Xina, Malàisia i el Japó No tenen cap representant europeu ni africà, encara que s’ha citat la presència de dues espècies del gènere Hypoctonus a Gàmbia continent africà, probablement arribats allà accidentalment, a través del comerç d’importació Es…

Les regions ornítiques Regions biogeogràfiques del món en un mapa de projecció polar Noteu que les regions més riques en espècies endèmiques són les més isolades de tota la massa principal de terres Maber, a partir de fonts diverses La capacitat de moviment dels ocells els ha permès de conquerir qualsevol punt de la Terra Viuen als deserts, les selves i les illes, per més llunyanes que siguin, i fins i tot poden colonitzar els casquets polars per exemple, al pol nord s’han citat quatre espècies diferents d’ocells i al pol sud, una Amb aquesta mobilitat, i per tant amb un potencial…

Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…