Resultats de la cerca

Larva d’alatxa recollectada a la costa catalana Elisabetta Broglio La temperatura de l’aigua té un paper determinant en nombrosos processos biològics i fisiològics dels peixos, com ara la reproducció, el desenvolupament, el creixement i les taxes d’alimentació, per això són particularment sensibles a les seves variacions Així, doncs, l’estructura tèrmica d’una massa d’aigua determina l’extensió de l’hàbitat adequat per a una espècie D’aquí es pot inferir que, a gran escala, l’efecte més immediat de l’escalfament global en la ictiofauna siguin variacions en els límits geogràfics de la…

Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les…

Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…

La tonyina Thunnus thynnus ha rebut durant la primera dècada del nou millenni una gran atenció mediàtica, malauradament com a símbol de la pesca insostenible La introducció de noves tècniques de pesca i sistemes de comercialització al llarg del segle XX ha fet augmentar la pressió pesquera sobre l’espècie fins a dur-la al límit del collapse La tonyina ha estat un peix no solament explotat sinó també admirat pel humans des de temps immemorial n’és una bona prova que diverses cultures van incorporar a la iconografia la seva inconfusible figura, que apareix tant en pintures rupestres de 6000…

Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre…

La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…

Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi nord Les tres grans conques…

L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…

El mot geotèrmia, des del punt de vista etimològic, fa referència a la calor interna de la Terra Si es deixen de banda els fenòmens d’absorció-irradiació tèrmica causats per la influència solar, que tan sols afecten les primeres desenes de metres de l’escorça terrestre, el fet és que el nostre planeta és una font de calor que irradia de forma contínua energia calorífica vers l’atmosfera Els gradients geotèrmics i els fluxos de calor L’existència d’aquesta calor és coneguda d’antic i es posa de manifest per l’augment de temperatura que s’observa en les perforacions que s’endinsen en l’escorça…

Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…